Literatura
Barcelona

Albert Forns guanya el premi BBVA Sant Joan

'Abans de les cinc som a casa' reconstrueix la Barcelona de la dècada dels 70

El periodista i novel·lista Albert Forns / FRANCESC MELCION Zoom

Abans de les cinc som a casa, d'Albert Forns, ha estat proclamada guanyadora del 40è premi BBVA Sant Joan de novel·la. L'autor rebrà 35.000 euros i el llibre serà publicat per Edicions 62 a finals d'agost. Forns hi reconstrueix la vida d'un barceloní a la dècada dels 70 a partir de la troballa dels seus diaris al Mercat de Sant Antoni. Les anotacions permeten a Forns investigar i reconstruir la vida que aquest home, que ha batejat amb el nom d'Hilari, duia a la Barcelona d'aleshores mentre reflexiona sobre l'escriptura dietarística i de llibres de viatges.

"El guanyador d'aquest any és sinònim de qualitat literària i renovació", ha assegurat Emili Rosales, director editorial de Grup 62, a l'inici de la trobada amb la premsa. "Aquesta novel·la és com un tamboret de tres potes: hi ha la descoberta d'un personatge, la recreació de la seva vida i la reflexió del procés d'escriure", ha explicat tot seguit Joan Carles Sunyer des del jurat, on hi havia Pere Gimferrer, Carme Riera, Jordi Coca, Gemma Lienas i Giuseppe Grilli.

"Les circumstàncies fan que ens veiem a través de la pantalla, i no tindrem el croqueteo de després", ha començat Forns, somrient, al·ludint a l'excepcionalitat de la crisi sanitària. L'escriptura del llibre va començar amb la troballa dels diaris a Sant Antoni el juny del 2015. "Eren tretze llibretes, endreçades cronològicament, i a la primera hi posava Diari 1969-1970 –diu–. Em va cridar molt l'atenció que estiguessin escrites en un català tan normatiu". Forns, atret per la llengua i pel contingut dels quaderns, va haver de "regatejar per comprar-los". A partir d'aquí els va anar llegint i es va preguntar com era "la vida d'aquell senyor". "Les preguntes es multiplicaven –afegeix–. Com s'arriba a vendre al Mercat de Sant Antoni un objecte així, que és una de les possessions més preuades per part de qui l'escriu?"

Recuperar una ciutat desapareguda

La vida que explicava Hilari als quaderns era "normal i corrent", i Forns ha volgut "dotar-les de l'èpica del novel·lista". "He anat construint la vida del personatge a partir de coses que es poden insinuar o intuir a les llibretes –explica l'autor–. L'Hilari era un comptable de les Corts que ens permet descobrir la Barcelona de l'època". És el primer cop que Forns s'ha enfrontat des de la ficció amb un temps anterior al que ha viscut. La ciutat que hi descriu és la de finals dels 60 i la de tota la dècada dels 70. "Ha estat interessant i a la vegada dificultós –assegura–. M'he adonat de la feina dels autors de novel·la històrica quan volen ser versemblants". 

Entre els escenaris que apareixen al llibre hi ha "nombrosos cinemes de sessió contínua" –el personatge era cinèfil–, els magatzems de Can Jorba i el tren que es va construir per arribar fins a l'aeroport del Prat". Forns diu que els diaris de l'Hilari són "molt blancs": "com que és un vençut, veu que no pot aixecar la veu en determinats temes, sobretot pel que fa a la política". Al llibre també s'hi expliquen algunes "excursions i viatges del personatge".

Literatura sobre la intimitat

"Una altra recerca de la novel·la ha estat com han pogut arribar les llibretes a les meves mans –recorda–. He investigat els buidapisos, com es van trossejant les propietats d'algú fins que es posen a la venda en un mercat de vell com el de Sant Antoni". A diferència de llibres anteriors com ara Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) (Empúries, 2013) i Jambalaia (Anagrama, 2016), l'autor s'ha "esborrat" bastant de la trama. "El meu narrador és ara un mèdium per explicar la història del personatge i del dietarisme", avança.

"Per què escrivim diaris, i com és que algú escriu la seva intimitat o, a vegades, només explica on va o quan torna a casa? –es demana l'autor–. Què passa amb els diaris que no volem? Hi ha gent que ha arribat a cremar els diaris de joventut. A Anglaterra hi ha un magatzem on es guarden els diaris que ningú no vol: poden ser fonts útils per als historiadors". Abans de les cinc som a casa reivindica la pulsió per detallar el dia a dia, sigui amb voluntat de publicar-lo o no. "A França, un 7% de la població escriu diaris –diu–. Jo mateix vaig començar a fer anotacions dietarístiques en blogs, després en llibretes... i ara m'envio notes de veu recordant frases que m'agraden o idees que no vull oblidar".

Albert Forns va debutar en la novel·la amb Albert Serra (la novel·la, no el cineasta) el 2012, guanyadora del premi Documenta, i quatre anys després va aconseguir el premi Llibres Anagrama amb Jambalaia. Anteriorment havia publicat els poemaris Busco L que em gemini (2007) i Ultracolors (2013). "Els premis posen pressió quan te'ls donen –explica–. Em vaig presentar al Sant Joan perquè creia que aquesta història mereixia arribar a més lectors i podia agradar. Estic molt content de tenir la Pilar Beltran d'editora i de tornar a aquesta casa".