Premis literaris
Barcelona

Agustín Fernández Mallo, premi Biblioteca Breve 2018

'Trilogía de la guerra' vol explicar "la cara B del nostre segle" en un to proper a Sebald i Lynch

Agustín Fernández Mallo / SEIX BARRAL Zoom

'Trilogía de la guerra', d'Agustín Fernández Mallo, ha guanyat el 60è premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros. "Una proposta narrativa que transforma la realitat de l'ultim segle on es combinen poesia i ciència, narra un mapa tragicòmic del nostre món contemporani", ha dit l'editora de Seix Barral, Elena Ramírez. "Tots estem connectats amb algú del passat, i segurament amb algú que va viure una guerra", ha afegit per presentar la novel·la: "Aquí, el mapa és també el territori. Sebald i Lynch són dos dels seus referents, encara que jo hi afegiria Thomas Pynchon i Michel Houellebecq". Tres dels escenaris del llibre són l'illa de San Simón, a Espanya, Miami, Nova York i molts altres indrets dels Estats Units i també Normandia, escenari del desembarcament decisiu que va marcar el tombant de la Segona Guerra Mundial.

"Els que practiquem literatura literària ens complau el palmarès d'un premi com el Biblioteca Breve -ha començat Fernández Mallo-. 'Trilogía de la guerra' és una novel·la calidoscòpica i funciona com una xarxa, amb molts enllaços a diversos llocs. Mentre la llegeixes el llibre se t'emporta cap a reflexions sobre la història i l'antropologia del segle XX. També moltes preguntes sobre el contacte entre els vius i els morts: mai no estem ni vius del tot ni morts completament. La gran xarxa que ens uneix no és internet, sinó els vasos comunicants entre vius i morts". L'origen del llibre va tenir lloc durant una estada de l'escriptor a l'illa gallega de San Simón. "Mentre hi era vaig començar a sentir coses que em sobrepassaven -ha dit l'escriptor-. A partir d'aquí em vaig imaginar un personatge que arriba clandestinament en aquesta illa, que és d'accés limitat. Aquest personatge sol em porta fins als Estats Units i, finalment, a Normandia". "La segona part del llibre ve d'un vers de Bowie: 'Mickey Mouse ha crecido y se ha convertido en una vaca' -ha continuat Fernández Mallo-. A través dels ulls del quart astronauta que va viatjar a la Lluna el 1969, el fotògraf Kurt, explico com s'han desenvolupat els Estats Units al llarg del segle XX. Ha viscut una metamorfosi transformadora". Finalment, a la tercera part una dona recorre Normandia, on van morir 100.000 homes durant la Segona Guerra Mundial. "En aquest sentit relaciono les morts amb un article de Mandelbrot en què compara les costes amb els fractals i arriba a la conclusió que la seva extensió és infinita", ha dit l'autor.

La mort, motor creatiu

"Només la mort ens permet escriure, i els escriptors fingim la mort per tancar etapes que ens permeten treballar en nous projectes", ha afegit l'escriptor gallec, que a la novel·la també es pregunta per la Unió Europea. "És el primer macroestat europeu, que es forma sense violència, a través de la publicitat i la seducció. Els que hem crescut a l'Europa dels anys 70 no hem vist la guerra ni la sang en primera persona, però darrerament hem vist com arribaven milers de persones refugiades a les costes del Mediterrani". Un altre dels temes importants de 'Trilogía de la guerra' són "les escombraries i el reciclatge". Si els grecs i romans "ho haguessin reciclat tot, els arqueòlegs no haurien tingut sentit". Es pot "reciclar la Història"? I els cossos, poden tornar al seu esplendor "gràcies a la cirurgia estètica"?

"En una novel·la, m'interessa molt més la sensació que transmet que la trama, així que a mi els 'spoilers' no em fan cap efecte", ha explicat abans de recordar que la documentació li interessa fins a un cert punt: "Es pot convertir fàcilment en unes cadenes que t'impedeixen avançar com a escriptor". Encara que no es considera un autor "únicament narratiu" ni tampoc és un "novel·lista de tesi", vol "ser cristal·lí" i "no maltractar els lectors".

Què pensa el jurat del llibre guanyador?

Edurne Portela, una de les integrants del jurat, ha destacat de la novel·la la seva ambició, i també que "es tracta d'un joc ple de connexions" però també amb un "rerefons tragicòmic". Ricardo Menéndez Salmón ha recordat que el més interessant en Fernández Mallo és que "escriu amb un enorme plaer per fer una esmena a la totalitat del present des de fa una dècada". L'escriptor -guanyador del Biblioteca Breve amb 'El Sistema' el 2016- ha explicat que "a més, de la presència de la ciència i tecnologia, Fernández Mallo també parla del consum ràpid que caracteritza a les nostres societats". Gimferrer n'ha destacat "la ucronia" que presenta 'Trilogía de la guerra' i l'ha emparentat amb 'Nostromo', de Joseph Conrad, on també hi ha una "concatenació d'accions en un espai deslocalitzat". També ha fet referència a la presència de l'ombra del poeta gallec Carlos Oroza i a un "Salvador Dalí que rebusca entre les escombraries d'un carreró de Nova York".

Una trajectòria marcada per la 'Nocilla'

Agustín Fernández Mallo es va donar a conèixer al gran públic l'any 2006, amb la novel·la 'Nocilla dream', inici d'una trilogia completada amb 'Nocilla experience' (2007) i 'Nocilla Lab' (2009). Els tres llibres van ser reunits per Alfaguara a 'Proyecto Nocilla'. Fernández Mallo, que involuntàriament va batejar tota una generació d'escriptors nascuts a les dècades dels 60 i dels 70, havia començat la seva trajectòria com a poeta el 2001 amb 'Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del tractatus' (2001), i en paral·lel a les novel·les -l'última de les quals era, fins a 'Trilogía de la guerra' era 'Limbo' (Alfaguara, 2014)- ha continuat publicant llibres de poemes, i el seu debut amb Seix Barral va ser precisament la seva poesia completa, 'Ya nadie se llamará como yo' (2015).

Des que el Biblioteca Breve va ser creat el 1958 i va distingir 'Las afueras', del llavors joveníssim Luis Goytisolo, el premi de Seix Barral ha reconegut novel·les de Juan Marsé, Elvira Lindo, Juan Benet, Luisa Castro, Gioconda Belli, Elena Poniatowska, Javier Calvo i Rosa Regàs. Els tres últims guanyadors han estat Fernando Marías, Ricardo Menéndez Salmón i Antonio Iturbe.