El francès Joann Sfar (Niça, 1971) té una habilitat especial per als jocs filosòfics. El seu esperit burleta el porta aquesta vegada a capbussar-se en les contradiccions de la França de la Il·lustració. Evidentment, ho fa amb la mateixa llibertat que en altres còmics el va convèncer que era una bona idea convertir un gos en un pensador grec o atribuir coneixements existencialistes al gat d'un rabí. I amb la mateixa imaginació iconogràfica que el va dur a imaginar la joventut de Chagall i la vida de Serge Gainsbourg.

El punt de partida del primer volum d' El siglo de las luces és la falta d'entesa sexual entre un comte i la seva muller, la comtessa Epònima del títol. Ell és un poderós traficant d'esclaus que, imbuït per les renovadores idees il·lustrades, vol alleujar el pes de la seva consciència buscant un "esclavatge de rostre humà". Ella, desatesa sexualment pel marit, combina la recerca del mascle que alimenti el seu desig amb l'escriptura d'un tractat llibertí sobre el seu cul: "Amb què penetrar-lo, quan i de quina manera".

Sfar utilitza la tensió conjugal per bastir una divertida comèdia sobre el món de les idees amb referències humorístiques a Voltaire, Rousseau i Hobbes, que també funciona com a paròdia de l'oportunisme social i econòmic.