BarcelonaEls escriptors Jordi Amat i Agustí Pons publiquen 'La Barcelona dels tramvies i altres textos' (Meteora), una selecció d'articles i apunts que Nèstor Luján va dedicar a la ciutat de Barcelona, a la seva vida social i política i als grans personatges de la cultura catalana a través dels nombrosos textos que va publicar a la revista 'Destino' des de 1946 fins als primers anys de la transició. El recull també inclou una quinzena de necrològiques i un dietari personal no publicat fins ara. Un dels curadors de l'obra, Agustí Pons, reivindica l'intent del llibre de "tornar a situar" Luján en la història del periodisme català, perquè consideren que "no ocupa el lloc central que mereix".

El volum manlleva el títol de l'episodi de la vaga de tramvies de l'any 1951 pel paper determinant que Luján hi va tenir i que es recull a la primera part de l'obra. "Amb els seus articles incendiaris contra la companyia de tramvies va estimular l'èxit de la vaga", recull Pons, una situació que és "novetat absoluta", ja que se n'ha parlat molt poc.

Periodisme de denúncia

Per això, els dos curadors de l'obra destaquen que Luján va ser l'iniciador del "periodisme de denúncia municipal de la postguerra", que sostenen que no va començar als 60 amb un relaxament de les lleis per part del franquisme, sinó als anys 40 amb la seva feina. Així mateix, el curador ha destacat la "categoria literària" dels seus articles.

La segona part del recull inclou una quinzena de necrològiques de personalitats del món de la cultura i la política. Uns autèntics "retrats d'una època" que constitueixen un "acte notarial" -com Pons els defineix- d'un món "que no existia des de la Guerra Civil". "És la Catalunya que hauria pogut ser però que no serà, la Catalunya republicana moderada d'abans de la Guerra Civil", explica.

Les necrològiques versen sobre una "generació molt preparada" que, per Pons, "no va poder fer el que volia fer". En aquesta línia, el curador destaca que Néstor Luján era l'únic periodista del nucli dur de 'Destino' que no havia exercit la professió abans de la Guerra Civil i ho contempla des d'una certa distància.

Un dels episodis en què Pons destaca com Luján burla la censura és en la necrològica a Joan Estelrich, mort a París el 1958, on Luján fa una reivindicació del seu "catalanisme", "tradicionalment" molt qüestionat. "La redacció no és innocent", ha precisat.

Un dietari de Néstor Luján inèdit fins ara

El llibre culmina amb la publicació d'un dels seus dos dietaris personals, fins ara inèdits, que permeten aprofundir en la visió més personal del periodista. Al dietari de 1947, Nèstor Luján es mostra molt crític amb la majoria d'intel·lectuals del catalanisme cultural del moment, en especial, amb Carles Riba, una croada en la qual Josep Pla hi ocupava un lloc preeminent.

Els curadors, però, han volgut contextualitar-ho bé, perquè hi ha un Luján "molt jove" i influït per la figura de Josep Vergés i Josep Pla, que el va "enlluernar" i "influir" d'una manera determinant. Poc a poc, però, se'n va allunyant i se sent "més proper" a Josep Maria de Sagarra, una circumstància que "ofèn" Pla.