Si els lectors catalans fossin tots junts en una pista de neu, l’allau de llibres que els cauria a sobre entre el gener i el març posaria en perill les seves vides.

Els mesos previs a Sant Jordi el sector editorial prem l’accelerador i presenta algunes de les novetats més llamineres de l’any. Una de les novel·les més esperades de les lletres catalanes és Boulder, d’Eva Baltasar. Fa dos anys i gràcies a Permagel Baltasar va passar de ser una poeta multipremiada a convertir-se en una de les narradores més llegides, superant els 25.000 exemplars venuts, gràcies a l’autoanàlisi d’una suïcida amb un sentit de l’humor sovint corrosiu. La protagonista de Boulder és “una dona atreta per la solitud com per un imant”, que després de guanyar-se la vida fent de cuinera en un vaixell durant un temps és seduïda per una dona, que la implica en la gestació assistida i l’educació d’una criatura. Club Editor promet una mirada a “la maternitat vista amb els ulls d’una dona que podria ser un home: incòmoda, delirant, capaç de convertir l’amant en monstre”.

És que abans no érem així, d’Empar Moliner, és el títol del nou recull de contes de l’escriptora i periodista. Des de l’editorial Columna expliquen que Moliner és “més sarcàstica, més commovedora” i té “més sentit de l’humor que mai”. Entre els temes presents en el llibre hi ha “el pas del temps, la maternitat, la crisi de parella i el declivi de la dona madura”. En l’apartat de narrativa breu també arribarà el debut de Carlota Gurt, Cavalcarem tota la nit (Proa), guanyadora de l’últim premi Mercè Rodoreda. “La prosa que el lector hi trobarà és més aviat fresca i viva, i hi ha una presència important de metàfores, que sovint travessen tot un conte sencer”, explicava l’autora la nit de Santa Llúcia, en què també es va fer públic que Les amistats traïdes, de David Nel·lo, era el 60è premi Sant Jordi. La publicarà Enciclopèdia Catalana al febrer. Aquest serà el mes en què arribaran les novel·les guanyadores dels premis Josep Pla, Nadal i Ramon Llull, que encara no s’han fet públics.

Aquest hivern arribaran també novel·les de Sergi Pons Codina ( Mal bon pare, a Amsterdam llibres), de Gemma Ruiz ( Ca la Wenling, a Proa), Pilar Rahola ( L’espia del Ritz, a Columna) i Manuel Baixauli ( Ignot, a Periscopi). Univers, el nou segell d’Enciclopèdia Catalana, incorpora Lluís Llach al catàleg amb una novel·la distòpica ( Escac al destí ), Àngel Casas (Sidonie té una amant ) i Mar Bosch ( La dona efervescent ). Entre les novel·les singulars de la temporada hi ha la de més de mil pàgines que Àlvar Valls dedica a indagar la vida de Verdaguer ( Entre l’infern i la glòria, Edicions de 1984) i l’al·lucinada Espanya en guerra,d’Albert Pla (Amsterdam).

Noves incorporacions

A diferència d’altres anys, les principals noves veus del trimestre no arribaran de la literatura autòctona, sinó que seran traduïdes. Entre elles hi haurà les novel·les de Lana Bastasic ( Atrapa la llebre, a Periscopi), d’Adeline Dieudonné ( La vida verdadera, a Salamanca), d’Akwaeke Emezi ( Aigua dolça, a Periscopi) i de Claudia Durastanti ( L’estrangera, a L’Altra). L’expansió internacional de la literatura sud-coreana continuarà en alça gràcies a Blanc, de Han Kang (Rata) i Al atardecer, de Hwang Sok-Yong (Alianza).

Alfaguara publicarà al gener M. El hijo del siglo, una aproximació monumental i controvertida a la figura de Benito Mussolini i LaBreu apostarà per la mirada de Michel Bernard a Claude Monet, una de les figures clau de l’impressionisme ( Els remordiments de Monet ). Tornen també amb dues sàtires polítiques Ian McEwan ( La panerola, a Anagrama) i Salman Rushdie ( Quixot, a Proa i Seix Barral). Elif Shafak publica Mis últimos diez minutos y 38 segundos en este extraño mundo, a Lumen, i David Grossman torna amb La vida juga amb mi (Edicions 62 / Lumen), que explora les ferides familiars que poden passar de generació en generació. Quaderns Crema posa en circulació la traducció catalana -de Xavier Pàmies- de la seqüela de Margaret Atwood d’ El conte de la serventa, Els testaments. Una altra novel·la esperada de la temporada és A imatge seva, del premi Goncourt 2012 Jérôme Ferrari: després de gairebé una dècada d’absència a les llibreries catalanes, ara el publicaran Edicions 62 i Libros del Asteroide.

L’art de fer memòria

Les lleixes ocupades per la literatura del jo creixeran aquest 2020 gràcies al segon volum de memòries de Joan F. Mira, Tots els camins (Proa), un nou experiment autobiogràfic de Patti Smith, L’any del mico (Club Editor / Lumen), el primer llibre de narrativa del poeta Ocean Vuong, En aquest món, per un moment, som grandiosos (Anagrama) i el debut de Lys Duval, Reina (Caballo de Troya). En Si aquest carrer fos meu (Edicions de 1984), Stefanie Kremser hi rememora les vint cases on ha viscut, situades en països com Alemanya, Brasil, Bolívia i els Estats Units.

La mirada a la Mediterrània de Rafel Nadal (Mar d’estiu, a Catedral) i la reivindicació de la natura de Gabi Martínez ( Un cambio de verdad, a Seix Barral) conviuran amb els somnis de Peter Handke ( El dictat de la nit, Navona) i l’autoexamen -divertit i extravagant- de David Sedaris, de qui arribarà Calypso (Navona / Blackie Books).

Literatura en castellà i assaig

Entre les novetats escrites en castellà que segurament faran forat hi ha el cinquè lliurament d’Episodios de una guerra interminable, d’Almudena Grandes: La madre de Frankenstein (Tusquets) està ambientada en un manicomi de dones en ple franquisme. A més del retorn a la novel·la -després d’una dècada de silenci- d’Elvira Lindo amb A corazón abierto (Seix Barral), hi haurà novetat de Marta Sanz, Pequeñas mujeres rojas (Anagrama) i un nou llibre de contes de Jon Bilbao, Basilisco, a Impedimenta. César Aira s’estrena en el subgènere del pèplum amb Fulgentius (Literatura Random House), una aventura ambientada durant l’Imperi Romà.

En el camp de l’assaig, coincidint amb el 75è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz hi haurà diversos llibres que recordaran episodis de l’Holocaust, com ara 999. Les primeres dones d’Auschwitz, de Heather Dune Macadam (Comanegra), el Diari de la polonesa Renia Spiegel (Quaderns Crema) i Cap de nosaltres tornarà, de Charlotte Delbo (Club Editor / Asteroide).

Rüdiger Safranski fa un recorregut pel concepte filosòfic de maldat a El mal (o el drama de la libertad) (Tusquets), Toni Vall recupera l’esperit de la Gauche Divine a Bocaccio (Columna) i Raül Garrigasait explica la història de la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins a Els fundadors (Ara Llibres).

DEU LLIBRES DE POESIA QUE CAL TENIR EN COMPTE

Encara amb la concessió del premi Cervantes a Joan Margarit recent, el poeta tornarà a les llibreries per duplicat, amb l’antologia Sense el dolor no hauríem estimat (Proa) i les reflexions de Poètica (Empúries). Entre els poetes catalans que publicaran aquest hivern hi ha Ramon Boixeda i Manuel Forcano. El triumvirat de novetats de LaBreu estarà format per Esteve Plantada, Míriam Cano i Laia Llobera. Pel que fa a la poesia traduïda, poc després de l’excel·lent Política de poder de Margaret Atwood, traduït per Núria Busquet i editat per Lleonard Muntaner, Edicions de 1984 publica l’antologia de l’autora canadenca en què treballava Montserrat Abelló poc abans de morir. I un altre poeta, Jaume C. Pons Alorda, donarà a conèixer la seva versió d’ Els preludis, de William Wordsworth. També Marcel Riera publicarà nova traducció, en aquest cas de Philip Larkin, a Quaderns Crema.