REPORTATGE
Llegim Reportatges 14/09/2019

Muriel Rukeyser, la veu silenciada de la Guerra Civil

Una poeta nord-americana va venir a cobrir l’Olímpiada Popular el 1936 i va viure els primers cinc dies de la Guerra Civil. Aquella experiència va marcar per sempre la jove, que es deia Muriel Rukeyser. Desinhibida i activista d’esquerres, mai va poder veure ‘Savage Coast’ publicada perquè la moral de l’època considerava que l’heroïna era “massa anormal”

i
Sílvia Marimon
6 min
Muriel Rukeyser, la veu silenciada de la Guerra Civil  “La mare sempre va recordar  la unitat i l’optimisme  de la Barcelona  del 1936”

Aturada dalt d’un tren a Montcada i Reixac, a pocs quilòmetres de Barcelona, durant els primers dies de la Guerra Civil, la Helen, la protagonista de la novel·la autobiogràfica Savage Coast (Rata, 2019), i alter ego de la poeta i escriptora nord-americana Muriel Rukeyser (Nova York, 1913-1980), es transforma: “És com si hagués tornat a néixer gairebé, lliure de pors. Durant aquell viatge cap a Barcelona o aquell matí a l’Olímpic”, escriu. Mentre dura la vaga general en defensa de la República, el tren no es mou de lloc i la Helen coneix una família catalana, l’equip olímpic hongarès, comunistes nord-americans... i un atleta alemany i comunista amb qui fa l’amor sense castigar-se amb dilemes morals. Sent les bombes i els trets, veu persecucions, com es cremen icones religioses. Els primers dies de la Guerra Civil van marcar profundament Rukeyser, que aleshores tenia 22 anys; igual que la protagonista de la seva novel·la, va anar a cobrir les Olímpiades Populars del 1936.

La poeta i activista va repassar i reescriure aquella primera (i única) novel·la infinitat de vegades però la societat nord-americana de l’època, víctima de la Caça de Bruixes de McCarthy i del puritanisme moral, no podia tolerar una escriptora tan lliure. Mai la va veure publicada. De fet, l’editor de Rukeyser, Pascal Covici, de Covici-Friede, va descriure l’heroïna de la novel·la com “massa anormal perquè nosaltres la respectem”. Savage Coast va quedar en un calaix i no va veure la llum fins que la va trobar en una carpeta sense marcar i sense data, a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, Rowena Kennedy-Epstein. Aquesta professora de la Universitat de Bristol, que ha investigat a fons l’obra de Rukeyser, va fer possible la seva publicació el 2013 a The Feminist Press. Ara, per primera vegada, es publica en català i castellà a Rata. “Va ser com fer de detectiu durant dos anys -explica Kennedy-Epstein-. Primer vaig trobar els poemes perduts, després els assajos, els diaris... i una pista de la novel·la”. A la carpeta on s’amagava la novel·la també hi havia les cartes dels editors rebutjant-la. Rukeyser no va voler que es perdessin.

El conflicte bèl·lic va plantejar moltes preguntes a l’autora que després van planar sobre la seva obra. “Ella entén què vol dir parlar d’un altre país, d’una guerra estrangera, i per això el text és polifònic, amb múltiples veus -diu la professora de Bristol-. La protagonista, la Helen, mai pretén saber més de política espanyola que els espanyols, no mitifica el seu paper, són els catalans els que li expliquen coses a ella, és un text sobre l’esforç de connectar, d’entendre, d’aprendre, i d’adquirir una consciència política”. Hi ha una altra peculiaritat que fa que el text sigui singular, la manera com descriu les dones: “Les dones que la protagonista coneix al tren són les primeres que li parlen sobre la complexitat política del moment”, destaca l’especialista. És a través de les dones que Rukeyser comença a entendre què està passant: “Ens ajuda a entendre millor el compromís de les dones en la defensa de la República, les dones parlen de política i participen en el conflicte, els homes i les dones tenen amistat, debaten, s’organitzen junts”, diu Kennedy-Epstein.

Vigilada per l’FBI

A Rukeyser, que era massa desinhibida i d’esquerres per a l’època, l’FBI la va tenir vigilada fins a principis dels anys 70. Mai va abandonar la lluita pels drets civils. No era fàcil sobreviure en un ambient tan hostil, però Rukeyser va continuar escrivint, sobretot poesia, va fer de reportera, assagista, articulista, crítica literària, conferenciant, professora, guionista i muntadora. Aquells primers dies de revolució i Otto Bock, l’atleta alemany a qui va estimar aquell juliol del 1936, van anar traient el cap per la seva obra. “Va batallar per publicar Savage Coast a principis dels anys 40, sobretot per aconseguir diners per tornar a Espanya, cobrir la guerra i retrobar-se amb l’Otto, però en aquell moment imperava una ideologia conservadora i anticomunista [era l’inici de la Guerra Freda] que va començar a canviar les dinàmiques editorials”, diu Kennedy-Epstein.

El rebuig de les editorials, però, no va acoquinar Rukeyser. Sempre va defensar les seves opcions estilístiques. “No és una novel·la i no la reformularé com a tal”, va escriure. L’autora no volia una estructura i uns personatges convencionals. “La marginació que va patir durant la Guerra Freda la va empènyer a teoritzar sobre com el nacionalisme, la guerra i el patriarcat poden limitar la imaginació i com la innovació narrativa i la interdisciplinarietat poden ampliar el nostre pensament”, assegura Kennedy-Epstein.

Va ser la traductora de Savage Coast, Eulàlia Busquets, qui va convèncer Rata per portar aquesta obra a Catalunya. Busquets la va descobrir mentre feia un màster sobre literatura i dona a la Universitat de Kingston Hill: “És un tema que em toca molt de prop perquè al meu avi el van afusellar i el van enterrar en una fossa comuna. Vaig llegir un poema de Rukeyser, Barcelona, 1936,i em va cridar molt l’atenció, no entenia com era que no en sabíem res”, diu Busquets. Mare soltera, Rukeyser ho va qüestionar tot: “Va subvertir el binarisme de gènere, ja sigui com a bisexual o com a lesbiana”, assegura Busquets.

El destí de l’Otto

La Guerra Civil va ser un dels primers conflictes en què la dona va participar activament: a primera línia de front, des de la política o des del periodisme i la literatura. Aquella llibertat -fins i tot van poder votar o divorciar-se- va ser com un miratge perquè després va arribar el silenci. No abunden els testimonis de dones i moltes veus no es van poder fer sentir fins temps després, com les de Mercè Rodoreda, Maria Barbal i Dolores Chacón. A nivell internacional, també van escriure Sylvia Townsend Warner i la seva parella, la poeta Valentine Ackland; Martha Gellhorn, que va ser corresponsal de guerra; Genevieve Taggard, o Nancy Cunard. Rukeyser va escriure la seva novel·la abans que ho fessin Hemingway, Orwell o Malraux. Aquell juliol del 1936 l’autora va haver d’abandonar Barcelona en un vaixell belga, però ella hauria volgut quedar-se. Va navegar fins a la ciutat francesa de Sète, que va inspirar el seu poema Mediterranean, on es pregunta quin lloc tenia la poesia en tot el que estava passant. Otto Block es va quedar i va anar al front com a voluntari de les Brigades Internacionals. L’escriptora i l’atleta alemany van continuar mantenint correspondència fins al 1938, quan ell va deixar d’escriure: l’havien matat en una trinxera, a les ribes del riu Segre.

“La mare sempre va recordar la unitat i l’optimisme de la Barcelona del 1936”

William L. Rukeyser (Nova York, 1947) és l’únic fill que va tenir l’autora de Savage Coas t. Va ser ell, periodista, qui va donar l’obra de la seva mare a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.

La seva mare tenia 22 anys quan va venir a Barcelona. ¿Parlava d’aquella època?

Sí, en va parlar durant tota la meva infància i fins al moment de la seva mort. Ella va ser molt activa ajudant els republicans exiliats a França, el govern a l’exili i els veterans de la Brigada Abraham Lincoln. Un dels records més clars que tinc és quan va tornar a Sète [el port francès on va desembarcar després de ser evacuada] el 1963: era la primera vegada des de l’estiu del 1936. Va conduir fins a Cervera de la Marenda i es va aturar a pocs metres de la frontera, on recordo que hi havia un monument feixista, i va dir, a punt de plorar, que no tornaria a Espanya fins que Franco deixés de governar. De fet, hi va tornar deu anys més tard per visitar Luisa Álvarez de Toledo. Suposo que ho va fer perquè estava anant a veure una antifeixista. Sempre tinc una ampolla de cava a la nevera que obro per celebrar la mort de Franco.

Com va influir aquesta experiència en la seva vida i obra?

Bona part de la seva poesia i la seva obra, com també la seva vida social, era política. Les seves experiències a Barcelona van ser molt importants. Ella era d’esquerres i recordava la unitat i l’optimisme que va viure aquells dies.

¿Va intentar saber més coses sobre Otto Bock?

Sempre va intentar saber què li havia passat. El 1972, coincidint amb les Olimpíades de Munic, va posar un anunci en un diari bavarès per buscar informació. Mai va aconseguir rebre cap resposta.

Mare soltera i d’esquerres a la dècada dels 50... no devia ser fàcil. Eren temps difícils, una dona poeta mai guanya gaires diners, però en aquells moments encara era pitjor. Va tenir la sort que la van ajudar, a vegades de manera anònima, sobretot després que jo nasqués, el 1947. El 1950 l’American Legion (un grup de dretes) va intentar, sense èxit, que l’expulsessin de la Universitat Sarah Lawrence. Als anys 50 la van contractar per a un programa de televisió però va ser cancel·lat a última hora. També li van donar feina com a reportera al City of New York però amb la condició de treballar des de casa i no firmar els articles. L’FBI té un dossier sobre ella que s’allarga fins a la dècada dels 70.

stats