REPORTATGE
VALÈRIA GAILLARD / JORDI NOPCA
Barcelona

Llegir el mateix, però d’altres maneres

Amb un mercat de l’oci cada cop més competitiu, la literatura es metamorfoseja en formats digitals com les ‘chat stories’ per adaptar-se a la demanda d’immediatesa i celeritat d’un lector que viu enganxat al mòbil. Alhora, els audiollibres intenten obrir-se camí, i una editorial incorpora el factor sorpresa amb una distribució de llibres selectiva. Al segle XXI tot s’hi val per continuar llegint

Llegir el mateix, però d’altres maneres Zoom

‘CHAT STORIES’

LA LITERATURA EPISTOLAR DEL SEGLE XXI

Una de les últimes tendències de la literatura virtual és el format WhatsApp, que revisita i versiona la tradicional literatura epistolar. Està pensada per a un públic molt jove i habituat a aquesta plataforma de missatges, el WhatsApp, així com a l’Snapchat, on els missatges, vídeos i fotografies s’esborren al cap de 24 hores, oferint així l’emoció de l’efímer. En comptes de girar full, aquí les històries es van descabdellant en forma de missatges de WhatsApp i les vinyetes apareixen al tocar la pantalla. Són les anomenades chat stories, que prenen forma de conversa entre dos personatges amb fotos, trucades i videotrucades alternades. Una de les aplicacions que desenvolupen aquest tipus de literatura digital és Hooked, creada el 2015 per l’empresària nord-americana Prerna Gupta. “Ens encanta llegir, igual que tu, però sabem que pot ser avorrit si les històries són molt llargues”, diu el text de presentació de Hooked. Cada story té mil paraules i les temàtiques estan pensades per enganxar lectors d’entre 13 i 17 anys. Segons les dades que dona l’empresa, actualment hi ha vint milions d’adolescents subscrits que tenen accés a una quantitat il·limitada d’històries en diversos idiomes, entre els quals el castellà.

Altres aplicacions, com Leemur, també en castellà, promet històries “que enganxen”, i Scary Chat Stories, en anglès, “les històries més addictives de por”. Algunes d’aquestes aplicacions incorporen una clara dimensió interactiva, com ara l’anglosaxona Cliffhanger Chat Stories, que avisa en la seva presentació: “Fes la teva tria i decideix qui viu o mor”, en una clara fusió amb els jocs de rol. En el mateix format mòbil existeixen els relats que es difonen en un fil via Twitter, com ara els de Manuel Bartual i Modesto García, que han creat recentment una “hiloteca” per aplegar els títols “publicats”. La gràcia de Twitter (que no té un model de negoci al darrere per als autors) és que les històries de nova creació es poden llegir en temps real, de manera que el seguidor-lector està pendent de les piulades de l’escriptor.

FANFICCIÓ VIRTUAL

PLATAFORMES COM WATTPAD FAN CIRCULAR HISTÒRIES ‘LÍQUIDES’

El gènere fanficció s’ha revifat amb l’aparició de multiplataformes d’entreteniment com ara Wattpad, Lit-Net i Sweek. Wattpad, amb 80 milions d’usuaris mensuals, és la més popular. És una plataforma creada el 2007 que permet compartir històries amb altres persones, i també editen en català. El 90% dels autors que pengen les seves històries al Wattpad són mil·lennials i de la generació Z. Les històries es poden llegir en obert, tot i que per accedir a algunes cal una subscripció de pagament. Més que negoci, molts joves autors l’usen com un trampolí per donar-se a conèixer i entrar en els circuits tradicionals. El fenomen d’Anna Todd i la sèrie After, per exemple, va aparèixer aquí.

La fanficció desplega el seu relat basant-se en un personatge real famós, ja sigui un cantant o un actor. Normalment es creen en comunitats de fans i es distribueixen ràpidament gràcies a les xarxes socials. Joan Adell, editor de Nova Casa Editorial, coneix de prop aquest tipus de literatura i ha publicat, entre d’altres, Los trillizos Breadley, de Noëlle Stephanie, inspirada en el cantant de One Direction Harry Styles. “Al Wattpad hi abunden autors molt joves amb moltes ambicions literàries que es declaren escriptors abans del que caldria -opina-. La majoria són històries romàntiques, de fantasia, ciència-ficció i massa sovint repeteixen molts estereotips masclistes”. Una altra de les característiques d’aquestes històries virtuals és el fet de tenir un caràcter lúdic i col·laboratiu. Sovint són comentades per les xarxes i es van modificant segons el feedback dels lectors. “L’autor la retira i la torna a penjar refeta, de manera que la novel·la és líquida”, sosté Adell.

“Wattpad dona total llibertat per pujar la teva història quan i com vols, així que l’autor en té el control total”, explica Noèlia Carrasco, que, sota el pseudònim de Noëlle Stephanie va publicar fins a vuit novel·les a la plataforma. Un altre avantatge per a aquesta jove autora catalana de 22 anys és el contacte directe amb els lectors, unes opinions que cal “gestionar” perquè no sempre són pertinents. Carrasco també ha fet el salt al paper “convencional” i l’any vinent publicarà amb Oz Editorial.

AUDIOLLIBRES

UNA BONA MANERA D’APROFITAR MÉS (I MILLOR) EL TEMPS

“L’audiollibre no és un format que vingui a substituir el paper. De cap manera -diu Mireia Guix, directora de màrqueting de Storytel, empresa fundada a Suècia el 2005 i que des de l’octubre del 2017 té sucursal a Barcelona-. Volem fomentar la lectura i el plaer d’escoltar històries”. Des de fa dos anys Storytel ofereix, per una tarifa plana de 9,99 euros al mes, una oferta de llibres que no ha deixat de créixer: “Acabem d’arribar als 100.000 títols disponibles -explica Guix-. Tenim uns 60.000 llibres electrònics i 40.000 audiollibres i podcasts. Des de Storytel sempre fem servir veus humanes. I treballem tant amb editorials grans i petites que vulguin posar a l’abast dels subscriptors els seus llibres com produint gravacions pròpies”.

Storytel treballa amb una trentena de locals de gravació a tot el territori català i espanyol. En un d’ells, BCNtracks, s’hi ha enregistrat l’audiollibre L’art de portar gavardina, de Sergi Pàmies. “És un autor que he anat llegint al llarg dels anys, però tenir l’oportunitat de gravar-lo et permet arribar a una relació més profunda amb el text -diu Pere Molina, l’actor que ha narrat el llibre-. Hi ha contes que et deixen tocat. De fet, quan vaig acabar de llegir l’últim em vaig emocionar i tot, i vam decidir mantenir-ho a la gravació”.

A diferència de propostes com Amazon Audible, que es nodreix de l’anglès, un dels punts forts de Storytel és que la seva expansió internacional aposta per les llengües locals de la quinzena de països on té presència. “Darrerament hem obert a Bulgària, Corea del Sud, el Brasil, Mèxic i Colòmbia”, diu la directora de màrqueting. Entre les últimes incorporacions en català a la plataforma hi ha Paraules que tu entendràs, de Xavier Bosch; Alias Grace, de Margaret Atwood, i A l’amic escocès, de Maria Barbal.

“Un altre format que estem treballant són les audiosèries -comenta Guix-. Ara estem preparant Operación reset, una nova sèrie d’Emma Mussoll, que va tenir molt bona acollida amb Ladrones de memoria ”. Altres guionistes que treballen en audiosèries per a Storytel són Carla Nigra i Neus Arqués. “Quan vam començar ens vam trobar amb un sector molt poc conscienciat amb l’audiollibre, i ara en canvi se’n parla a totes les fires del llibre -afegeix-. Les editorials s’han adonat que cal invertir en la producció d’audiollibres”. Encara que la quota de mercat de l’audiollibre és petita a Espanya, Mireia Guix recorda alguns dels beneficis d’optar per aquest format: “La mitjana d’usuaris nostres escolten uns tres audiollibres al mes, un percentatge més alt que els hàbits de lectura en altres formats. El lector d’audiollibres és més permeable a provar altres gèneres, sigui en ficció o no-ficció, i fomenta la lectura en les generacions més joves, que estan molt pendents dels smartphones ”. Finalment, recorda la raó per la qual molts lectors s’hi inicien: “És una bona manera d’aprofitar el temps mentre vas en transport públic, viatges o cuines. I ens estem trobant que molta gent vol escoltar audiollibres abans d’anar a dormir”.

LITERATURA A DOMICILI

REBRE EL LLIBRE IDEAL A CASA

L’oficina de Bookish és al barri de Gràcia de Barcelona. Des d’allà, el seu equip treballa des del gener del 2017 per fer arribar un llibre cada mes als prop de 1.400 subscriptors que ara mateix són clients seus. “Tenim experts literaris en el sector que es dediquen a bussejar entre els centenars de novetats que es publiquen cada mes per fer una tria de cinc o sis títols entre els quals n’acabem seleccionant un -explica Olga Rodríguez, encarregada de comunicació, màrqueting i xarxes socials de Bookish-. El llibre que enviem als nostres subscriptors ha de ser significatiu i distintiu. Són aquelles joies que ens agradaria trobar en una llibreria i que ens costa localitzar fàcilment”. Els subscriptors reben cada mes un llibre en una capsa acompanyat de material extra: “Sempre hi ha una guia de lectura, amb contingut singular sobre l’autor i l’editorial, i a vegades hi afegim una fotografia o il·lustració, playlists que tenen a veure amb el llibre, o recomanacions de pel·lícules que hi encaixen, un sobre de te o de cafè... Hi ha moltes opcions”.

L’equip de Bookish busca que “el viatge narratiu al llarg dels mesos sigui coherent i, al mateix temps, serveixi per descobrir nous elements als lectors”. Les últimes autores que han seleccionat per als lectors, Eider Rodriguez i Sally Rooney, mostren el seu bon olfacte. De moment, els subscriptors reben els llibres només en castellà. “Quan estiguem més consolidats ens agradaria poder oferir l’opció del català -comenta Rodríguez-. I voldríem plantejar diferents rutes de lectura, potser per gèneres, però també per tipus de públic: adreçar-nos no només als adults, sinó també als joves”.