Fa quinze anys que Geòrgia Picanyol visita la Fira de Bolonya com a responsable de l’àrea de vendes de drets d’Edebé. Aquest any n’ha tornat molt satisfeta: “Pel que fa a l’oferta, ha sigut una molt bona fira qualitativament. I hi havia molta gent, i qualificada, amb ganes de comprar”, afirma. Tot i que la compra de drets és molt lenta i els contractes que resultin de la feina de Bolonya no se segellaran abans de dos o tres mesos, la seva experiència la fa ser positiva. Aquesta sensació d’optimisme -tan intangible com real- la comparteixen diversos editors i autors que aquesta setmana han estat a Bolonya.

Pels passadissos de la fira es respirava cert aire de recuperació, que se suma a l’atenció especial que la cultura catalana va rebre com a convidada d’honor l’any passat. Va ser la culminació d’un camí ascendent. “Ara estem més situats al mapa. No has d’explicar tantes vegades què és l’edició en català i les particularitats del mercat, com el bilingüisme”, assegura una altra veterana, Patrizia Campana, directora editorial de l’àrea infantil i juvenil del Grup 62, que fa 17 anys que no es perd la cita més important del seu sector. Mar González, en canvi, només fa quatre anys que va a la fira, d’ençà que va fundar Babulinka Books, però ja ha notat “un gran canvi”: “Fins ara quan ensenyava el dossier era molt difícil vendre, perquè ens havíem posicionat com a país comprador. Ara em diuen: « Show me, show me ». S’han documentat sobre qui som i saben que Catalunya és un país que exporta talent”.

Més editors a fer negoci

Es consolida una important presència catalana a la fira

Per a Izaskun Arretxe, responsable de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull, Catalunya “ha afermat” la seva presència internacional en un àmbit on fa anys que les editores, les agents i el mateix Llull ja “treballaven fent feina de formigueta”. Una xifra per demostrar l’ efecte Bolonya és que s’hagin multiplicat el nombre d’editorials que viatgen a la fira per comprar i vendre. Si el 2016 eren 9, aquest 2018 han sigut 40 (ja sigui amb estand propi o amb el que comparteixen el Llull, l’ICEC i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana), més a prop de les 56 que van ser el 2017, quan hi va anar tot el sector en pes. Una altra xifra per quantificar l’efecte de la fira passada són les demandes d’ajuts a la traducció i la il·lustració: entre la primera convocatòria i la segona, ja post-Bolonya, l’increment és del 150%.

“S’ha consolidat la presència de l’any passat. Ara ja som al mapa i ens podem concentrar en vendre autors”, diu Montse Ayats, presidenta dels editors. D’una banda, atribueix l’èxit de Bolonya 2017 a “la maduresa de la feina” que hi havia feta i, de l’altra, “a la bona entesa entre sector públic i privat, que es reforcen, i això dona rendibilitat”.

Tenir contactes personals

La fira serveix per estrènyer vincles en un “context comercial”

L’il·lustrador Bernat Cormand l’any passat va anar a la fira a vendre un projecte d’àlbum il·lustrat que aquest any ja té cara i ulls, Els dies feliços, i dues editorials al darrere, Tragaluz (Colòmbia i Argentina) i A Buen Paso (català i castellà). És obvi que podria haver contactat amb l’editorial mataronina des d’aquí, però les fires són l’únic marc on troba “editors oberts a propostes, amb una actitud comercial”. “Sense aquest context és difícil vendre un projecte”, opina. Enguany ha tornat a Bolonya però més relaxat, per fer contactes amb nous editors, mantenir els que ja té, observar tendències i conèixer altres il·lustradors. “La fira és una bogeria i he après que al final el que funciona és intentar conèixer els editors en un pla més personal, més que fer un correu formal o anar amb el portafolis sota el braç”, diu Cormand. Pensa el mateix l’il·lustrador Albert Asensio, que ha acompanyat les seves editores en deu cites al dia per vendre els seus últims llibres. “Veure l’autor crea un altre tipus de vincle -assegura el creador del premi Llibreter El banc blau (Babulinka)- i en treus contactes que a la llarga són bons”. Ell assegura que ha notat editors molt més receptius gràcies a la fira passada. Cormand, en canvi, té dubtes: “L’any passat vam tenir molta visibilitat, però no sé fins a quin punt els editors estrangers ho recorden o et posen al mateix sac que els autors i il·lustradors espanyols”.

Optimisme comprador

Agents i editors busquen nous mercats: de Rússia a Turquia

L’any passat David Cirici va guanyar el premi Strega Ragazze e Ragazzi amb Molsa. Si fins llavors tenia set traduccions (castellà, xinès, coreà, turc, alemany, holandès i italià), aquest any n’hi ha sumat tres (portuguès, grec i eslovè) i la possibilitat que surti una adaptació al mexicà. “I segueix viu! -diu la seva editora, Geòrgia Picanyol-. A la fira encara m’han preguntat pel llibre [del 2013]. Els premis, les vendes en altres països i les traduccions reforcen el títol i acceleren el procés de compra”. Perquè a Bolonya els segells també hi van a obrir nous mercats, com Rússia, que s’ha tornat a activar després de la crisi, l’Aràbia Saudita o Turquia. “La xarxa que genera el Llull, amb traductors i universitats, i les ajudes a la promoció van molt bé per accedir a nous països”, diu l’editora d’Edebé.

“Així com la Fira de Frankfurt estava més trista, aquesta ha sigut una fira amb cert optimisme comprador”, certifica Arretxe, que aquests dies ha conversat amb tots els editors a Bolonya, però en canvi ha trobat a faltar el suport institucional que l’any passat va rebre el Llull. No hi ha assistit cap autoritat, fruit de la situació política que viu el país. Si l’any passat es volia internacionalitzar la cultura catalana, aquest any -inevitablement- s’ha internacionalitzat el Procés. A les més de cent reunions que han fet els tècnics del Llull per presentar el catàleg d’ajuts i de novetats editorials “primer et parlen de política i després de llibres”, diu Arretxe.

L’auge de la no-ficció

Les protagonistes femenines s’obren pas a les novel·les

L’“alegria en les transaccions” que es vivia a la fira, com en diu l’editora Patrizia Campana, no ha provingut d’un únic fenomen. Després de vampirs i distopies, no hi ha hagut cap títol que concentri tota l’atenció dels agents: “Que no hi hagi el llibre de la fira per un banda és dolent però per l’altra és bo, perquè no et tornes boig, fas una compra a partir de consideracions més calmades i pausades”, explica. També sol sortir més bé de preu. De moment, ella s’ha endut un bon feix de manuscrits per llegir aquests dies festius.

Tampoc no hi ha tendències marcades pel que fa a temes, però sí que Campana ha detectat una característica en molts llibres: “el feminisme”. “Moltes novel·les són protagonitzades per noies amb caràcter fort, que prenen decisions, que no compleixen el paper tradicional de la dona. No són princeses que busquen casar-se. Si són princeses, són guerreres”, diu. La comissària de la participació catalana a la fira passada i llibretera d’Al·lots, Paula Jarrin, ha observat “un canvi en la manera de narrar la no-ficció”, utilitzant un personatge de fil narratiu. Precisament el llibre de coneixements és el que Mar González creu que està guanyant terreny. “S’havia deixat de fer perquè semblava que internet ho podia ensenyar tot i ara hi ha un buit a nivell europeu. Estan sortint llibres de no-ficció renovats, sense fotos, amb il·lustracions i molt creatius”, explica l’editora de Babulinka.

Cap on camina el sector es podrà seguir a la fira del llibre de Londres, aquest abril, que serà la pròxima parada de l’Institut Ramon Llull. És una trobada que s’està convertint en central per als drets anglosaxons i on tradicionalment hi havia poca presència catalana perquè els anglesos fins ara traduïen un raquític 3% dels títols que venen. La xifra sembla que tendeix a l’alça i el Llull no vol deixar escapar l’oportunitat.

Protagonistes de la fira del llibre infantil i juvenil

Lluís Prats i ‘Hachiko...’

Després que l’any passat David Cirici guanyés l’Strega Ragazze e Ragazzi, enguany un altre català ha obtingut un dels premis més prestigiosos d’Itàlia: el terrassenc Lluís Prats ha guanyat en la categoria de 6-10 anys amb Hachiko, el gos que esperava. El llibre, traduït per Alberto Cristofori i publicat a Itàlia per Albe, explica l’amistat entre un professor i un gos que l’acompanya cada matí a l’estació i espera que torni a la tarda. Publicat en català i castellà el 2015 per La Galera amb il·lustracions de Zuzanna Celej, la novel·la va ser distingida amb el Josep Maria Folch i Torres.

Aina Bestard i el cos humà

El llibre Què s’amaga dins el cos humà? (Cossetània), de la il·lustradora mallorquina Aina Bestard, ha rebut el premi de l’Associació d’Il·lustradors Italians. L’autora, que en aquesta sèrie utilitza lupes per fer fixar el lector en els detalls, ha estat publicada a una quinzena de països.

Paula Jarrin i Roger Olmos

I encara dos noms propis convidats directament per la fira: la llibretera Paula Jarrin ha participat al primer congrés de llibreries infantils i juvenils independents a Europa. I l’il·lustrador Roger Olmos hi ha ofert una classe magistral.