25 llibres que valdrà la pena llegir a la tardor

BarcelonaL'estiu arriba a les últimes setmanes i, amb el canvi d'estació, també arriba la rentrée literària. El setembre és tradicionalment un mes carregat de novetats al mercat editorial, moltes de les quals marcaran l'inici de curs. Hem triat les 25 més prometedores.

'Canviant de parer', de Julian Barnes

Angle / Anagrama. Traducció d'Alexandre Gombau

Sense cap mena de dubte, Julian Barnes és un dels narradors més destres i eficaços de la literatura anglesa contemporània. Ho ha demostrat bastament amb novel·les com El lloro de Flaubert (Edicions 62) i El sentit d'un final (Angle), però en aquesta ocasió l'autor es decanta per l'assaig amb un conjunt de textos sobre què implica canviar d'opinió. Barnes hi reflexiona amb l'escriptura lúcida i elegant que el caracteritza.

'Fam', de Núria Busquet Molist

Periscopi

Sis anys després de Zona zero (LaBreu, 2019), amb la qual va ser nominada al premi Llibreter, la traductora i escriptora Núria Busquet Molist publica una nova novel·la que és alhora un relat autoficcional. Fam acompanya una protagonista que veu com la seva vida s'ha convertit en tot el que rebutjava de jove i que, a més, lluita contra la voluntat de la seva filla per deixar de menjar. En forma de monòleg, l'escriptora desplega un relat sobre la generació que va ser jove als anys 90 i que, ja en l'adultesa, s'enfronta als perills d'una societat governada pels judicis fàcils i la incomprensió.

'L'home que va vendre el món', de Melcior Comes

Proa

Els laberints del poder i els secrets de la classe política s'han convertit en dos pilars de l'obra literària de Melcior Comes, amb obres tan virtuoses com Sobre la terra impura (Proa, 2018) i Tots els mecanismes (Proa, 2022). L'escriptor mallorquí ha triat, per a aquesta història, l'ascens d'una candidata populista a l'Ajuntament de Barcelona i el xoc amb un expert en comunicació que veu com la política li ha arrabassat totes les idees.

'Cómo desaparecer completamente', de Mariana Enriquez

Anagrama

Convertida des de fa temps en la reina mare del terror de les lletres llatinoamericanes, Mariana Enriquez construeix una història inquietant encapçalada per un adolescent de Buenos Aires amb un passat traumàtic i relegat a l'exclusió. La novel·la l'acompanya quan se li presenta una oportunitat arriscada per sortir dels marges, en una història amb tots els ingredients de la literatura d'Enriquez: una trama absorbent, personatges profunds i una atmosfera que atrapa el lector.

'Els invictes', de William Faulkner

Edicions de 1984. Traducció d'Esther Tallada

En la seva extensa tasca per portar l'obra de William Faulkner al català, Edicions de 1984 suma aquest clàssic sobre les vivències d'una família al cor del Mississipi. Entre el passat esclavista i un futur incert, els protagonistes –inspirats en personatges de la família de l'escriptor– veuran com la guerra, la memòria i la resistència governen les seves vides. El llibre constitueix un dels puntals de la literatura de Faulkner, un dels novel·listes més influents del segle XX.

'La pregunta set', de Richard Flanagan

Periscopi. Traducció de Míriam Cano

El 2015, l'editorial Raig Verd va portar per primera vegada al català la literatura de l'australià Richard Flanagan, guanyador del premi Booker amb la celebrada L’estret camí cap al nord profund (2013). En aquesta ocasió és Periscopi qui publica aquest relat, finalista del premi Femina Étranger, que barreja autoficció i memòries per explorar la relació de l'escriptor amb els seus pares i la seva illa, Tasmània.

'Ferrocarrils de Mèxic', de Gian Marco Griffi

La Segona Perifèria. Traducció de Pau Vidal

Ferrocarrils de Mèxic és l'exemple més clarivident del triomf del boca-orella. La novel·la, de gairebé 700 pàgines, desafia les lleis del mercat per la seva extensió i per l'originalitat narrativa: és la història d'un soldat italià a qui, durant la Segona Guerra Mundial, li encarreguen confegir un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. D'aquesta missió absurda en sortirà una aventura plena de personatges excèntrics i memorables que el portaran per una realitat ucrònica i extravagant. Inicialment Griffi va publicar-ne 168 exemplars amb una editorial petita, Lausana, però a poc a poc el llibre va anar agafant força i ja ha estat traduït al francès, a l'alemany i ara al català.

'Un largo camino', d'Abdulrazak Gurnah

Salamandra. Traducció de Rita da Costa García

El jurat del premi Nobel va escollir el 2021 l'escriptor tanzanes Abdulrazak Gurnah per la "rigorosa i commovedora aproximació al colonialisme" que fa a través de la seva literatura. Fins ara Gurnah no havia publicat cap altra novel·la.A Theft (inèdit en català i publicat en castellà amb el títol Un largo camino), l'autor s'endinsa en el Zanzíbar dels anys 90 –una època i un lloc pràcticament invisibles en la literatura– i, a través de les vides de tres nois, en retrata amb nitidesa la transformació social.

'Una cançó de pluja', de Joan-Lluís Lluís

Club Editor

Joan-Lluís Lluís eixampla encara més els horitzons de la seva literatura. Si amb Junil a les terres dels bàrbarsva traslladar centenars de lectors als confins de l'Imperi Romà, ara es posa a la pell d'una protagonista insòlita: una orangutan anomenada Ella-Calla que ha fugit d'un vaixell on l'havien empresonat. El seu viatge de llibertat és alhora un relat sobre la maldat dels éssers humans, però també un cant a la fraternitat vista des dels ulls d'un primat.

'Filla de la venjança', de Michael McDowell

Blackie Books. Traducció d'Anna Llisterri

Blackie Books va fer forat l'any passat al recuperar Blackwater, de Michael McDowell, una saga publicada originàriament als anys 80 i que, quatre dècades després, ha triomfat entre els lectors catalans. Seguint l'estela d'aquest èxit, ara l'editorial rescata un altre títol de l'escriptor, Filla de la venjança. Es tracta d'un thriller sobre una dona que busca venjar la seva família i que promet intrigues vertiginoses i una lectura voraç.

'Les fogueres de la tardor', d'Irène Némirovsky

Viena. Traducció de Josep Maria Pinto

Per primera vegada es publica en català una de les últimes novel·les d'Irène Némirovsky, una història en la França d'entreguerres sobre un soldat que torna de les trinxeres profundament desil·lusionat. El llibre és el tercer de la maleta que va guardar durant 60 anys dos manuscrits més de l'escriptora: Suite francesa (La Magrana, 2022) i Sang calenta (Viena, 2021).

'Abans que encara', de Miquel de Palol

Navona

Els lectors i seguidors de Miquel de Palol saben del cert que, quan es tracta d'escriure, no s'hi posa per poc. Les obres de l'escriptor tendeixen a estendre's per centenars de pàgines –en aquest cas, unes 800–, a través de les quals construeix mons complexos amb personatges excèntrics i sorprenents. A Abans que encara reconstrueix el trauma d'una família marcada per les lluites de poder en una Barcelona desorientada i postindustrial.

'Prosa de combat', de Manuel de Pedrolo

Comanegra

El primer assaig polític de Manuel de Pedrolo és un text censurat el 1966 i inèdit fins avui. L'editorial Comanegra el publica juntament amb els seus millors articles, en una selecció feta per la doctora en literatura catalana Júlia Ojeda. Als textos, Pedrolo reflexiona sobre el bilingüisme a Catalunya, la repressió franquista i els nacionalismes i plasma la seva mirada sobre els "altres catalans".

'Israel el 1957: un reportatge', de Josep Pla

Destino

L'editorial Destino torna a posar en circulació els reportatges que Josep Pla va escriure el 1957, en el seu viatge a Israel, i que després es van publicar dins dels volums amb l'obra completa de l'escriptor. L'última edició del volum era del 2002, i ara el segell ha trobat convenient recuperar-lo per llegir-lo des de la mirada del segle XXI i amb el conflicte israeliano-palestí en ple apogeu.

'El joc del silenci', de Gil Pratsobrerroca

La Campana

La primera novel·la del politòleg i guionista Gil Pratsobrerroca és un thriller vertiginós que arrenca amb la desaparició d'una nena de set anys al poble d'Arcavell. Els pares encapçalaran una recerca desesperada per trobar-la malgrat les constants acusacions que els situen al centre del crim. "És el Joël Dicker català", diu l'equip editorial de La Campana sobre Pratsobrerroca, que ha treballat com a guionista d'El búnquer de Catalunya Ràdio.

'La meva feina', d'Olga Ravn

Anagrama. Traducció de Maria Rosich

Quan Olga Ravn va tornar a la feina després del permís de maternitat, l'oficina li va semblar "un lloc grotesc". D'aquella experiència en va extreure La plantilla, una novel·la futurista que explora diferents vides de persones treballadores i que va ser finalista del premi Booker internacional. L'escriptora danesa imagina ara una protagonista en ple huracà d'una maternitat recent a La meva feina, un collage narratiu que explora l'arribada d'una criatura en la vida d'una dona corrent.

'La paraula vencedora de la mort', de Rob Riemen

Arcàdia. Traducció d'Auke Oosterhoff

La combativa veu del filòsof Rob Riemen, que lluita incansablement contra el feixisme, pren aquí forma d'un assaig en defensa de l'utopisme. Riemen ha destacat, sobretot els últims anys, per posar en evidència els populismes i els seus mals. En aquest text carrega contra la deriva autoritària del present i dona eines per enfrontar-se a l’obscurantisme, la demagògia i la tebior intel·lectual de la societat actual.

'Els alats', d'Elisabet Riera

Males Herbes

Els ocells ocupen bona part de les pàgines d'aquest relat autobiogràfic d'Elisabet Riera, una novel·la que neix de les seves vivències d'infantesa amb el seu pare sota l'estàtua de Colom. A partir d'aquí, l'escriptora crea un diàleg interior amb l'ocell Tirèsies i s'endinsa en la relació entre humans i ocells en diverses èpoques i mitologies. El llibre arriba després d'Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males Herbes, 2023), un al·legat a l'amor romàntic que va ser finalista al premi Òmnium a millor novel·la.

'Una dona de la teva edat', de Gemma Ruiz Palà

Proa

Després de guanyar el premi Sant Jordi amb Les nostres mares, Gemma Ruiz Palà torna a les llibreries amb una protagonista que es rebel·la en la menopausa. Aquesta dona s'ha passat mitja vida emmotllant-se al patró que li imposava la societat, fins que decideix marxar de casa, repescar la seva vocació d'escultora i viatjar fins a Venècia com a convidada de la Biennal d'Art. "He escrit la protagonista de Hollywood que he trobat a faltar a les pel·lis. Hem après a fer moltes coses a través del cinema, però una cosa que no ens han ensenyat, almenys a les dones, és a aprendre a envellir", explica Ruiz Palà.

'Escenaris', de Toni Sala

L'Altra Editorial

Toni Sala tanca la trilogia del mal que va encetar amb les colpidores Els nois (L'Altra, 2014) i Persecució (L'Altra, 2019) amb la història autobiogràfica d'un actor que ha deixat l'audiovisual per dedicar-se al teatre. Escenaris enllaça amb els seus predecessors a partir de les reflexions sobre la mort, que porten l'escriptor a parlar de la vida. A través d'una narració sòlida i punyent, Sala basteix un retrat clarivident dels últims anys de la història del nostre país.

'M'emportaré el foc', de Leïla Slimani

Angle. Traducció de Joan Casas

El tríptic narratiu que Leïla Slimani va iniciar amb El país dels altres (Angle, 2021) i va seguir amb Mireu com ballem (Angle, 2023) es completa amb aquesta novel·la que, com les anteriors, aprofundeix en la història familiar de l'escriptora francomarroquina. Les protagonistes són dues joves nascudes al Marroc dels anys 80, una de les quals decideix marxar a París per dedicar-se a l'escriptura i abraçar la llibertat.

'Gliff', d'Ali Smith

Raig Verd / Nórdica. Traducció de Dolors Udina

La literatura insubornable d'Ali Smith creix amb aquesta traducció de Gliff, la seva novel·la més recent. L'escriptora escocesa és una de les veus més reconegudes del panorama internacional, especialment pel seu talent a l'hora d'assenyalar les esquerdes de la societat contemporània, del capitalisme i del poder a través de la ficció. A Gliff construeix una distopia sobre dos personatges exclosos en un sistema totalitari i brutalment desigual. La seva història té ressons del brillant quartet estacional que va catapultar Smith a primera línia de les lletres britàniques.

'El frau', de Zadie Smith

Jande. Traducció de Marta Pera Cucurell

Han passat nou anys des que Zadie Smith va publicar Swing time (traduïda al castellà per Salamandra el 2017), però finalment podrem llegir en català El frau, que l'escriptora va publicar en anglès el 2023. Avalada per la crítica, Smith barreja la ficció amb el judici de Tichborne, que va tenir lloc entre el 1860 i el 1870 amb un esclau com a testimoni estrella. A la novel·la Smith fa aparèixer un Dickens assetjador i moralista i un novel·lista en decadència que viuen en un món hipòcrita i enganyós.

'Agafa la teva creu', d'Antònia Vicens

LaBreu

Entre la poesia i la novel·la, el nou llibre d'Antònia Vicens relliga els versos amb la prosa per crear una sèrie d'imatges i d'idees que ressonen com els mites clàssics. La veu de Vicens brilla per l'autenticitat i per les formes oníriques que adquireix, que converteixen l'escriptora de Santanyí en un referent de les lletres catalanes. L'autora torna així a les lleixes poètiques de les llibreries després de Pare què fem amb la mare morta (2020), amb el qual va guanyar el premi Serra d'Or.

'La guardiana', de Yael van der Wouden

Amsterdam / Salamandra. Traducció d'Anna Carreras

Yael van der Wouden va ser l'any passat una de les autores revelació de la literatura anglesa. La guardiana, que ara arriba en català i en castellà, transcorre quinze anys després de la Segona Guerra Mundial en un poblet dels Països Baixos rurals. La Isabel viu sola a la casa de la seva família, on ha instaurat una rutina estricta que segueix de forma meticulosa. L'arribada de l'Eva trastocarà la seva realitat en una història d'intriga sensual i provocativa.