Determinats verbs, pel seu sentit ampli i elàstic, són propicis al que els llibres d’estil anomenen “ús abusiu”. Produir o realitzar, per exemple, admeten un ús com a comodins que sol anar en detriment de la precisió i l’agilitat. De vegades, cal convertir en verb l’objecte directe: en lloc d’“ahir es va produir la mort” o “aquest matí s’ha produït la detenció” millor “ahir va morir” o “aquest matí l’han detingut”. D’altres, cal buscar un verb més precís: “s’han produït iniciatives” pot ser “han sorgit iniciatives” i “la mínima s’ha produït a Viella”, “la mínima s’ha registrat a Viella”. De manera semblant, en lloc de “realitzar una distribució” caldria “distribuir” i en lloc de “realitzar robatoris” “cometre robatoris”.
Entre els verbs comodins, n’hi ha un que no ha parat de créixer fins a esdevenir una autèntica plaga: el verb generar. El DIEC2, el GDLC i el DCVB el continuen restringint, en l’àmbit del lèxic general, al sentit de donar naixença, procrear o engendrar. I reserven altres sentits per al camp de la lingüística, la matemàtica o la física. Però el DDLC -l’imprescindible Diccionari descriptiu de Rafel i Fontanals- ja recull sentits tan amplis i elàstics com “produir l’aparició d’un resultat, un sentiment, una situació”, “suscitar una activitat, acció o sentiment”, etc. En la pràctica, generar pot voler dir tantes coses que seria bo preguntar-nos -abans de recórrer-hi- si tenim alternatives.
D’un temps ençà, el dia a dia ens genera angoixa, dubtes, problemes, malestar, conflictes, dispersió, inestabilitat, polèmiques, etc., però també confiança, esperança, relaxament, vincles, etc. Per reduir tanta generació, tinguem present que crear, plantejar, suscitar o originar, entre d’altres, de vegades fan el fet. I que, sempre que és possible, val més fer un verb amb l’objecte directe, de manera que si en lloc d’“el contacte amb la natura genera relaxament” escrivim que “relaxa” o en lloc de “genera un augment diem” que “augmenta”, generarem una millora del nostre estil o, dit planerament, escriurem millor.
