Usos que s’imposen contra el parer dels experts (2)
Per què els catalans d’avui dia, quan es desanimen –i ho volen dir correctament–, no tiren la tovallola sinó que la llancen? Per la mateixa raó que alguns, i cada dia més, ja no es tiren a la piscina, ni es tiren als braços de ningú, ni es tiren els plats pel cap, ni tiren la casa per la finestra, ni tiren el barret al foc, ni tiren capellans, ni tiren la pedra i amaguen la mà, ni es tiren de cap en res, sinó que sempre llancen o es llancen. Algun d’aquests llançar per tirar, com el de la tovallola, no gosaria condemnar-lo, perquè l’expressió –que ve de la boxa– no està consolidada i, al capdavall, una tovallola tant la podem llançar com tirar.Però en altres casos, com els del barret al foc, la casa per la finestra, els plats pel cap i un llarg etcètera, sí que optar per llançar s’allunya del català genuí de sempre: del que recullen els diccionaris basant-se en l’ús dels millors escriptors.
¿Arribarem a dir bestieses del tipus llançar-s’ho tot a l’esquena, llançar sucre al cafè o llançar la canya a algú? Esperem que no, però mentre ho esperem recuperem quina és la raó que ha fet creure a tants parlants que dient llançar en lloc de tirar parlaven o escrivien millor. És una raó que trobem sovint en usos que, volent ser més correctes o genuïns, ho són menys: l’estigma que pesa sobre l’ús d’una paraula fa que sigui sospitosa en altres usos del tot genuïns. En aquest cas, usos genuïns de tirar han passat a ser sospitosos –i a ser substituïts perllançar– per la condemna del tirar que vol dir rebutjar alguna cosa, desfer-se’n: el “Tira-ho!” que vol dir “Llença-ho”. Un ús que, per cert, recull el DDLC (Diccionari descriptiu ) i accepta el DNV (Diccionari normatiu valencià).
L’arrelament d’aquest ús de tirar era tan fort en alguns parlars que arrabassant-lo també s’han arrabassat, en l’inconscient dels més conscienciats, altres accepcions genuïnes de tirar, com ara deixar anar amb un cert impuls (“Li va tirar una pedra”) o deixar caure de certa altura (“Tirar llenya al foc”). ¿Som a temps de rehabilitar-les?
