Barcelona"L'autora s'oposa al fet que aquesta novel·la sigui utilitzada per entrenar qualsevol tipus d'intel·ligència artificial, sigui ara o més endavant", es pot llegir a la pàgina de crèdits de Te siguen (Random House, 2025), la nova novel·la de Belén Gopegui Durán (Madrid, 1963). L'advertència casa a la perfecció amb un dels temes principals del llibre: com la societat de la vigilància en què vivim –concepte popularitzat per la sociòloga Shoshana Zuboff– erosiona els nostres drets, sigui a través de l'obtenció de dades personals, de la tendenciositat que propaguen determinades xarxes socials o dels algoritmes que guien programes com ChatGPT.

"Els grans models de llenguatge que fa servir la intel·ligència artificial no saben interpretar, es basen en estadístiques i prediccions –comenta l'autora de La escala de los mapas (Anagrama, 1993) i Deseo de ser punk (Anagrama, 2009)–. El que podem saber gràcies a aquests models són dades quantificables, però, en canvi, no accedim al que signifiquen. És una sort que per als humans el significat tingui una càrrega extra que una màquina no sap mesurar. Et podrà respondre quants diners hauries d'estar disposat a pagar per un model de nevera concret, però no et sabrà dir quina importància té per a tu si has quedat amb algú i no s'ha presentat aquella tarda".

Fa anys que la tecnologia informàtica, la deshumanització i l'apropiació indeguda de dades preocupen a l'autora madrilenya, tal com s'ha pogut llegir en novel·les com Acceso no autorizado (Literatura Random House, 2011) i Quédate este día y esta noche conmigo (LRH, 2017). El punt de partida de Te siguen és un doble espionatge: per indicació de l'empresa on treballa, el León indaga en les vides privades de dos joves que voregen la trentena, la Casilda i el Jonás, sense saber que és observat per la Minerva, directiva d'una empresa més gran que la seva. "Escriure consisteix en permetre's el luxe d'observar petits símptomes de coses que poden arribar a passar –afirma Gopegui–. La meva novel·la ha acabat dialogant, sense proposar-m'ho, amb Història de dues ciutats. Charles Dickens hi fa una lectura de la Revolució Francesa amb la qual, a vegades, no estic d'acord. Jo indago en el nostre present a través de quatre personatges que es troben en llocs diferents i que acaben construint una possibilitat d'escapar-se del sistema del qual formen part".

Abolir la vida privada

A les novel·les de Gopegui, les reflexions dels personatges són tant o més importants que els girs narratius. La primera pàgina exposa com "la vida privada s'ha abolit" i "les veus, arxius, llenguatges i píxels, com en un remolí, giren enmig del zumzeig de la refrigeració dels centres que els processen". "Un dels elements de l'actualitat que em preocupa més és la corrupció del llenguatge –diu–. D'un temps ençà no puc sentir paraules com resiliència sense voler-me tirar per la finestra. La paraula ha perdut tot el seu significat quan sents a les notícies que un polític demana, a algú a qui han fet fora de casa, que cal que sigui més resilient".

Un altre punt central a Te siguen és la solitud. "Quan estem sols som més dèbils i consumim més –assegura–. Al sistema li interessa que cada vegada estiguem més sols. Si no tenim ningú al costat, la temptació de demanar el sopar a través d'una aplicació és massa gran. Un cop hàgim menjat, l'únic que podem fer és empassar-nos qualsevol cosa en alguna plataforma. Amb totes aquestes accions emetem dades que són captades per les empreses i que els són útils per mantenir-nos allà atrapats".

Els personatges de les novel·les de Gopegui cobren menys del que mereixerien, però saben com trobar escletxes per enredar el sistema. "Hi ha mitjans que impedeixen determinats fins –diu–. Si acceptem una democràcia parlamentària que renova el govern cada quatre anys mai no podrem aspirar a un sistema de salut raonable". Per què? "És massa poc temps per posar-lo en marxa abans que el pròxim govern el pugui desmantellar. A més, en un país com el nostre tenim la cultura d'enfrontar-nos entre nosaltres, som incapaços de tirar endavant projectes de construcció col·lectiva".