Un dels efectes del contacte de llengües és l’alineació de la més feble amb la més forta quan la feble té estructures no paral·leles a la forta. La interferència és òbvia quan simplement la calca, però paradoxalment també s’hi pot alinear allunyant-se’n. Poso un exemple que aclarirà el que dic. En català, a diferència del castellà, l’indefinit altre pot anar precedit o no de l’article indefinit. En funció del context i el sentit, altra manera, altra vegada o altra cosa porten o no porten un una al davant. Per contra, otra manera, otra vez o otra cosa no poden portar mai una al davant. Això dona un joc al català que el castellà no té, i crea unes distincions que seria bo mantenir i cultivar pel bé de la genuïnitat i la identitat de la nostra llengua.

Al DIEC descobrim que altrament pot voler dir d’una altra manera (d’una manera diferent): "La meva amiga actua d’una altra manera") i d’altra manera (si no): "Segur que vindrà; d’altra manera, no m’ho hauria dit"). Descobrim, per tant, que posar-hi o no una no és irrellevant. També descobrim que a la frase "Una altra vegada vine més aviat" no podem elidir una, mentre que a la frase "Altra vegada hi has tornat a caure" no només la podem elidir sinó que té un dring més idiomàtic fer-ho. De manera semblant, la definició de simultani –"que té lloc al mateix temps que una altra cosa"– seria incorrecta sense una. En canvi, la de pesseter –"que no mira altra cosa que el guany"– seria incorrecta afegint-hi una. Podríem dir que una altra cosa equival a una segona cosa, mentre que altra cosa vol dir qualsevol cosa que no sigui aquella i sol aparèixer en oracions negatives en contextos en què equival a res més. N’és un cas típic "No podia fer altra cosa que..." Doncs bé, al Sr. Google hi trobo 11.500 "No podia fer una altra cosa que...", amb representació de tots els mitjans.

Què passa aquí? Que per evitar el calc obvi –l’absència d’una–, es cau en un altre calc: posar-hi sempre una. I és també un calc perquè, encara que aparentment sembla que ens allunyi del castellà, ens hi alinea, ja que acabem tenint només una possibilitat, igual que ells, on abans en teníem dues.