BarcelonaDavant la pregunta de si li haurien agradat els còmics a Charles Baudelaire, tan sols tenim una resposta: el poeta seria subscriptor d'El Víbora. Això, però, té trampa, ja que són els dibuixants d'aquesta revista (només cal veure Martí, Vallès, Gallardo, Nazario, Max, llegir Mediavilla i Onliyú) els que eren fills carnals de Baudelaire. Era El Víbora el més dandi de tots els còmics, portava a les vinyetes la terrible rialla de Melmoth, l'home errant de la novel·la gòtica de Maturin, i personatge que Baudelaire va distingir al seu escrit De l'essence du rire com un ésser desclassat, deixat, mitjançant un pacte infernal, entre els límits de la pàtria humana i les fronteres de l'imperi sobrehumà.

A més de desencriptar el riure mig segle abans que Bergson (i que Freud amb l'acudit), Baudelaire també va escriure a propòsit d'alguns caricaturistes francesos (Monier, Daumier, Grandville..., tan lligats a la llibertat de premsa), i estrangers (de Goya deia que la seva ferotgia obria nous horitzons a la comicitat). Avui Laura Pérez Vernetti (que quan va formar part d'El Víbora signava Laura), ha publicat el còmic La cólera de Baudelaire, on dibuixa, en el seu estil més violent, és a dir, el que l'apropa més a la tècnica del gravat, la biografia de Baudelaire i una selecció d'un grapat de poemes procedents de Les flors del mal (en versió castellana de Jesús Munárriz, editada per Hiperión). El volum porta un pròleg de la poeta i professora Aurora Luque, i l'ha publicat Luces de Gálibo.

Ja fa temps que Laura Pérez Vernetti treballa amb l'obra i la vida dels literats, i ha dedicat títols a Rilke, Pessoa, Maiakovski, Marcel Schowb i Luis Alberto de Cuenca. L'any 2018 va rebre el Gran Premi del 36 Saló Internacional del Còmic de Barcelona per tota la seva carrera. El que més destaca al seu Baudelaire, al seu traç, no és tant la còlera com la solitud, l'amargor i el patiment d'aquest artista. Aquest rosari de fatalitats, portat amb elegància, dona lloc a l'spleen, una legió d'aranyes infames, que sense dir res estén la seva tela al més profund dels nostres cervells, si m'ho permet dir així l'estimat professor Jordi Llovet, als peus del qual romanc cada dissabte en aquesta pàgina, i sempre a tot arreu. Salve.