És sabut que l’arquitecte Antoni Gaudí detestava les línies rectes i que les volia tan corbades com es presenten, habitualment, a la naturalesa. Per aquesta raó va construir gairebé sempre unes cases tortes i amb ondulacions per fora i per dintre, de manera que posar-hi mobles significava un enorme maldecap. Si no ho va ser tant, va ser perquè Gaudí també va dissenyar els mobles que s’avenien amb aquelles ones expansives que constituïen, tot sovint, les parets de les cases que dibuixava.
En la literatura, que de vegades s’anticipa a qualsevol altra cosa, hi ha un exemple molt notable dels problemes que es poden arribar a tenir quan un s’instal·la en una casa de parets sinuoses. És a la novel·la de J. K. Huysmans -una de les grans peces de la literatura decadent francesa posterior a Baudelaire-, A repèl (en català, Edhasa, 2002), en què apareix un amic del protagonista anomenat D’Aigurande, que es casa amb una dona capritxosa que vol una casa com les que decennis més tard faria Gaudí. Vegeu-ho: “D’Aigurande va haver de comprar mobles construïts en formes arrodonides, guies de cortina en forma d’arc, catifes dissenyades com una mitja lluna [...]. D’aquesta manera, va haver de gastar el doble del normal, i després, quan la seva dona es va cansar de viure en aquella rotonda i ell va decidir que havien d’instal·lar-se en un pis normal, menys car, construït en angles rectes, cap moble dels que tenien no va encaixar ni adaptar-s’hi. A poc a poc, aquest mobiliari que embarassava es va convertir en la font d’interminables incidents; l’harmonia ja debilitada pels efectes de la vida en comú va anar a mal borràs setmana rere setmana. S’enfadaven, retraient-se mútuament el no poder estar en una sala en què els sofàs i les calaixeres no es podien arrambar a la paret [...]. I no disposaven de prou diners per efectuar unes modificacions que, fet i fet, haurien resultat quasi impossibles [...]. La vida se’ls va fer insuportable; ell es va començar a divertir fora de casa; ella va recórrer a l’expedient de l’adulteri [...]. De comú acord, van rescindir el contracte de lloguer i van demanar el divorci”. La novel·la és de 1884, i és pràcticament impossible que Gaudí la conegués, ell que tenia una gran tirada a les lectures pietoses. Però si hagués llegit aquell llibre de Huysmans és possible que hagués decidit fer els habitatges amb angles de noranta graus, que és com encara es fan: no per facilitar als matrimonis de nou el moblament de la casa, sinó per evitar que una parella acabada de casar es divorciés per culpa de les seves idees genials.
