Barcelona"Feia temps que treballàvem per poder fer aquest cicle, perquè ens sembla molt important i necessari". Ho deia dijous la Iolanda Batallé, la sempre entusiasta directora de la llibreria Ona, i la prova que tenia raó és que va aconseguir acabar les cadires que tenia previstes per a la primera sessió de "Cobertes/Trobades". Durant cinc dijous –ara encara en queden quatre: apunteu-vos-hi!– es trobaran a Ona "dissenyadors i equips que creen cobertes de llibres i treballen en el món editorial de la ciutat, per dialogar sobre el procés, la inspiració, les lletres, l'edició i les idees que hi ha darrere del que embolcalla els llibres que llegim." Personalment, trobo el tema fascinant. M'encanta la idea de la personalitat editorial, d'aquells llibres que reconeixes a distància: pel disseny, pels colors, saps de seguida a quina editorial pertanyen.

Més d'una vegada m'he volgut comprar un llibre per la coberta, i tenia ganes de sentir parlar del procés. A més, el cicle s'estrenava amb qui l'ha dirigit, el reconegudíssim dissenyador Enric Jardí, que dialogava amb els editors Roger Aluja i Raül Garrigasait, responsables d'una col·lecció boníssima, la Bernat Metge Universal. Hereva de la centenària Bernat Metge, que edita clàssics grecs i llatins, la Universal publica clàssics en general: van començar amb la Ilíada, però també hi ha Crim i càstig, Robinson Crusoe, Orgull i prejudici o la més recent Middlemarch. Sempre fan unes edicions molt acurades, amb pròlegs de persones que coneixen molt bé els textos, però que no són "especialistes", per afavorir la proximitat amb els lectors, i epílegs dels traductors, que sempre són magnífics. El més important per a ells és que es noti que és una col·lecció adreçada al públic general, i amb aquesta intenció van anar a veure l'Enric Jardí, per encarregar-li el disseny de la col·lecció.

Enamorar-se d'una 'romana escocesa'

Es van entendre de seguida. Jardí va explicar que no és habitual tenir l'oportunitat de dissenyar una col·lecció, normalment els encàrrecs són per a cobertes, i això va fer el projecte encara més interessant: havia de pensar, també, tota la part de dins. Us dic una cosa: que algú parli de vosaltres com Jardí ho va fer de la tipografia escollida per a l'interior, una romana escocesa. Quin enamorament tan autèntic! El Roger Aluja va explicar que volien una cosa atractiva, amb un punt d'elegància, i que això va ser important a l'hora de fer els llibres blancs, "encara que els llibreters ens maleeixin".

Una idea central que van treballar junts va ser la d'autoritat. "El resultat no és gens modern, ho sé –deia Jardí–, però era l'encàrrec". I va afegir: "Volia fer una col·lecció que tinguis la sensació que fa anys que existeix, que és la que has de llegir. Una col·lecció que quedi, que duri". A cada coberta hi ha un dibuixet, un element que identifica el llibre, i va ser interessant l'explicació de cada tria. La destral de Crim i càstig o el paó d'Orgull i prejudici podien semblar més evidents, però no ho és tant la calavera amb barret rus que va crear Jardí: "És un element que no surt a la novel·la", explicava Garrigasait, "però té una comicitat que remet molt al llibre". Per a La cartoixa de Parma, Jardí va recórrer al ChatGPT: va fer una cerca molt acurada, entre els criteris demanava elements que apareguessin al llibre, i el resultat va ser un clavell. És l'element que van triar, i funciona molt bé, però el dissenyador va llegir el llibre sencer i va comprovar que no n'apareix ni un, de clavell. La seva conclusió: "El ChatGPT és un cunyat, no sap dir-te que no ho sap!"