BarcelonaUn remolí de llibres a punt de xuclar-lo: això és el primer que veu qualsevol que entri a la nova llibreria Ona, situada al número 94 del carrer Pau Claris de Barcelona. La instal·lació de l’artista madrilenya Alicia Martín crida l’atenció tant o més que les altres peces que els clients trobaran disseminades al llarg de 1.000 metres quadrats. Si la primera Ona naixia el 1962 com a eina de combat per revitalitzar el català en ple franquisme –els seus artífexs van ser Josep Espar Ticó, Josep Úbeda i Ermengol Passola–, el nou local, que ha passat a ser el germà gran del que Montserrat Úbeda va obrir el 2013 a Gràcia, ha sumat la militància lingüística de la llibretera a la voluntat de l’empresari Tatxo Benet per actualitzar la imatge de la catalanitat. Passejar-se per la nova Ona recorda aquelles galeries d’art contemporani que saben transmetre luxe i bon gust en cada sala.

Els lectors hi trobaran una litografia colorista de Damien Hirst, una enciclopèdia singular, amb un volum fet miques –obra de Loris Gréaud–, i les lletres de les cançons A hard rain’s a-gonna fall i Chimes of freedom manuscrites pel cantant i premi Nobel de literatura Bob Dylan acompanyades de dos dibuixos del nord-americà. A diferència del que passaria en una galeria, aquí les obres d'art estan al servei dels milers d’exemplars que Ona posa a disposició dels clients. Només en català, com marca la tradició de la casa. “Creiem que l’especialització és bona per a nosaltres”, diu Tatxo Benet assegut en una de les cadires de la bookeria, sala del pis de dalt on es faran presentacions i actes culturals amb una impressionant versió no figurativa del Guernica i un terra idèntic al de la red room de Twin Peaks. El primer acte serà aquest dimecres: Rafel Nadal hi presentarà Mar d'estiu acompanyat de Jordi Basté. “Hi ha una massa de lectors que llegeix en català o que potencialment pot fer-ho –diu Benet–. La nostra cultura té prou potència per tenir una llibreria així i que tots els gèneres hi estiguin ben representats”.

La vitalitat i projecció de la llengua

A la planta baixa, la gran sala on els llibres grimpen per parets blanques demostra com ha crescut la producció del sector editorial en català durant les últimes dècades, tot i que encara calgui enriquir el fons. L’extensió que ocupa la ficció –catalana i traduïda– fa patxoca. La poesia es troba a prop de la divulgació i el pensament. Hi ha alguna picada d’ullet a l’antiga Ona, com ara els volums de l’Enciclopèdia d’excursionisme o una selecció de l'esplendorosa Bernat Metge, però la voluntat és mostrar la vitalitat i projecció de la llengua catalana.

“Que haguem obert el dia que Barcelona entra en fase 1 de desconfinament té un punt simbòlic –reconeix Benet–. Aquestes setmanes hem sentit moltes notícies sobre com està de malament el comerç de proximitat. Les pitjors previsions parlen d’un tancament del 30% de botigues. Obrir una llibreria en aquest context dona un senyal d’optimisme”. Benet mateix ha passat unes setmanes difícils, ingressat a l’Hospital Clínic per culpa del coronavirus, però se n’ha recuperat sense seqüeles i va amunt i avall, content de poder participar en la jornada inaugural de la llibreria. Hi ha una vintena de treballadors, a la nova llibreria Ona, capitanejats per Montserrat Úbeda. La nova Ona és “un somni fet realitat” per a Úbeda. Quan el 2010 va haver d’abaixar la persiana del local del número 654 de Gran Via mai no s’hauria imaginat que tornaria a treballar-hi tan a prop. “La sortida d’emergència dona al mateix pati que l’anterior Ona –explica–. Qui ens ho havia de dir!”

Úbeda saluda l’editora Ester Pujol i el poeta Àlex Susanna. “Ara us he de renyar a tots els que no heu vingut aquests set anys a Gràcia”, els diu, mig en broma. Susanna, que als anys 90 era editor a Columna, recorda que “sempre seguia la tradició d’acabar a l’Ona el Dia del Llibre”. Celebra “l’aposta desacomplexada pel català” i passa per caixa al cap d’uns minuts. Pujol m’ensenya una foto d’ella amb Núria Cadenes al local de Gran Via. Totes dues semblen acabades de sortir de la facultat. “És un dia molt bonic –diu–. Donar aquesta imatge de modernitat en català és important”.

A mig matí la mitjana d’edat dels visitants era baixa. Hi havia més universitàries buscant les novel·les d’Irene Solà i Sally Rooney que clients de l’antiga Ona. N’acabem trobant un, Ramon Sant Roc. “Soc de l’Eixample i he volgut tornar a entrar a l’Ona el primer dia, tot i que aquests últims set anys he anat força al local de Gran de Gràcia –explica–. Cal celebrar una iniciativa com aquesta, en un moment en què el llibre sembla superat perquè tot ho podem trobar per ordinador”. Per a Sant Roc, les veus apocalíptiques s’equivoquen. “El llibre ho sobreviu tot”, diu. El seu granet de sorra és comprar dos exemplars de Pau Riba en vint cançons, de Ramon Moreno, publicat per Cal·lígraf. “Abans d’entrar he vist que la nova Ona queda gairebé al davant de la Laie –continua–. A simple vista diries que una i altra es faran la competència, però he llegit estudis que afirmen que les botigues que es dediquen al mateix s’ajuden si es troben a prop". Ester Pujol deia, minuts enrere, que Pau Claris s’ha convertit en el “nostre Charing Cross”. Al mateix carrer, més amunt, hi ha la Documenta. A València, la Jaimes; a Mallorca, La Central; a Provença, La Impossible. La ruta dels lletraferits creix, fins i tot en plena crisi sanitària.