BarcelonaL’any 2008, en un sopar amb una amiga, Rebecca Solnit va fer broma sobre escriure un assaig que portés per títol Els homes m’expliquen coses. L’amiga li va respondre que les dones, especialment les més joves, el necessitaven. L’endemà va començar el text, que va escriure gairebé d’una tirada i que es va convertir en un èxit mundial. El llibre va servir per convertir en viral el terme mansplaining i també per convertir-la a ella en un referent del feminisme, tot i que Solnit ja era una escriptora consagrada que havia reflexionat sobre la memòria, les lluites i l’art, entre d’altres. Ara acaba de publicar en català Elogi del camí inesperat (Angle/Lumen), on recopila diversos articles que permeten entendre el present però que funcionen alhora com un antídot contra la desesperació.

Què està passant als Estats Units?

— Donald Trump és estúpid, boig i ignorant. Això és el primer que hem d'establir. El segon és que estem vivint un cop d'estat a càmera lenta, perquè està intentant desmantellar l'estat de dret i esdevenir un dictador. I la tercera cosa important és que els mitjans de comunicació no ho estan transmetent al públic amb tota la seva complexitat. Si poses les peces juntes, veus que hi ha algú trencant a poc a poc la casa per diferents espais. I que amb el temps, la casa caurà. Es diu que ha estat manipulat per Putin, i podria ser. Tenim Elon Musk i els milionaris tecnològics que volen establir un estat tecnofeudalista. Però clarament és una persona que està confosa, manipulada i que no entén res.

En els últims dies hem vist la guerra oberta de Musk amb el president.

— Quina gran sorpresa. Dos egos gegants de dos dels imbècils més grans del món, que tenen visions i interessos diferents. 

Per què? Què representen homes com Musk?

— Veiem homes més rics que mai, que es compren illes i palaus, i podria semblar que això els fa feliços. Però la cobdícia es torna infinita, i necessiten més poder, més diners. Els mires, i tots semblen profundament miserables. El fet que tant poder i tants diners no els facin feliços és la prova que persegueixen coses equivocades. Necessitem crear un món en què les persones individuals, els homes, mai no tornin a tenir aquest tipus de poder. 

El poder que tenen és immens, no només pels diners. Hi ha algoritmes que promocionen més o menys les notícies. Els articles de l’ARA poden ser més o menys vistos en funció del que ha decidit un senyor a Silicon Valley.

— Jo estava orgullosa de ser de San Francisco. Per les lluites a favor de la igualtat i el lideratge contra el canvi climàtic, però avui visc al centre del poder global de Silicon Valley, que és pitjor del que es diu. Musk no va comprar Twitter per guanyar diners, de fet n’està perdent. Però li ha servit per ajudar Trump a guanyar i per difondre opinions d'extrema dreta, misògines, racistes. L’èxit de Bolsonaro al Brasil s’explica per la informació consumida a internet, perquè Google crea algoritmes que prioritzen el contingut extremista perquè et mantinguis més temps connectat. Facebook va ser clau per difondre propaganda contra els rohingyes a Birmània. De manera que la destrucció de la selva tropical, els drets dels indígenes a Sud-amèrica i el genocidi al Sud-est Asiàtic es remunten a corporacions de Silicon Valley. I que la gent tracti aquesta tecnologia com si fos neutral és una de les coses que els permet continuar. M’alegra veure que la UE intenta regular-ho, però es necessita també consciència popular i alternatives. I per això insisteixo molt en aquest llibre en la necessitat de connectar punts. Ara tenim petits trossos d’informació, però no prou reconeixement dels patrons per entendre realment la situació. 

Un repte és com relacionar-se amb l'extrema dreta. Diu que no es tracta d’entendre’ls.

— Sovint se’ns diu que siguem amables amb l’extrema dreta i se’ns convida a fer un exercici de comprensió. Sembla que les persones a qui intenten matar hagin de ser amables amb les que intenten matar-les. Mai va en la doble direcció, als supremacistes blancs de dretes no se'ls diu que han d'entendre les lesbianes, els negres i els refugiats. Ni tampoc es diu que l'extremisme d'esquerres apareix perquè la dreta no és prou comprensiva. La qual cosa ens diu que els seus valors i la seva visió del món són més importants. Un jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units va dir que ja no es podien explicar acudits. El que ell volia dir és que no podia explicar un acudit racista. I evidentment que ho pot fer, però ara es trobarà algú que li dirà sense por que allò és racista. Es queixen de l'opressió de no poder oprimir. Hi pot haver una comprensió psicològica i sociològica que és útil, però crec que hem de deixar de legitimar i normalitzar. 

I com es combaten els discursos? Cada vegada sembla més clar que els altaveus són incomparables.

— Silicon Valley controla una part del flux d’idees, no tot. Internet també permet que un jove queer o trans d’un poble sàpiga que no està sol, o que les persones amb malalties rares puguin connectar-se i unir forces per a nous tractaments. Gran part de la meva esperança és veure com el món ha canviat i continua canviant. Estem en un món en què els que no són blancs, cristians i heterosexuals tenen més drets i representació. I això és un problema per als homes que s’havien beneficiat enormement de ser cristians, heterosexuals, blancs, etc. I volen recuperar el vell món. Però a aquest missatge el podem capgirar i podem veure que, de fons, el que ens diuen és: heu canviat molt el món, heu tingut molt èxit, i per això volem tornar al món que hi havia abans de les vostres victòries. Això vol dir que, contràriament al que alguns sostenen, el feminisme ha estat una victòria i la lluita queer ha estat una victòria. 

Sosté que això no ho veiem perquè mirem només a curt termini.

— Vivim en un món que seria gairebé inconcebible el 1960, però moltes coses han estat tan lentes i graduals que no ens n'adonem. L’any 2000 no teníem alternativa a la crema de combustibles fòssils, i hi ha hagut una revolució energètica fins al punt que avui podem parlar de deixar enrere l’era dels combustibles fòssils. De vegades expliquem els canvis a través de decisions del Parlament o de sentències judicials. Però són coses que han pogut passar perquè el canvi ja era a les nostres ments i els nostres cors. El matrimoni igualitari va poder arribar al Parlament pels moviments socials que havien lluitat abans. I per això m'interessa trencar determinats relats, perquè si no podem convertir-los en trampes que ens facin pensar que no tenim poder i que mai guanyarem. L’esquerra es derrota a si mateixa fins i tot abans que ho faci la dreta a través d'aquesta actitud descoratjadora. Jo encara estic emocionada que algú com Alexandra Ocasio-Cortez pogués guanyar el 2018. Encara m’emociona la caiguda del Mur de Berlín, o que existeixi el matrimoni igualitari. Ho veig tot en fregaments de temps més grans.

Necessitem viure a una altra velocitat per veure-ho? 

— Quan parlo de lentitud, em refereixo a la perspectiva a llarg termini i la tossuderia d’entendre que es triga un temps a canviar les coses. M’interessa la lentitud en aquest sentit.

I què fem amb la societat que ha desconnectat de la política?

— La gent sempre oblida l'impacte directe que té en les seves vides la política. Al llibre Un paraíso en el infierno (Capitán Swing, 2020) s'analitza el que passa en moments de catàstrofes. I veus que la gent no només està a l'altura del moment, sinó que fins i tot és feliç. Perquè necessitem coses personals, sí, però també sentir que formem part d'alguna cosa més gran, i que tenim alguna cosa en comú amb els altres. Necessitem històries que ens diguin que necessitem aquestes coses, i que trobem satisfacció profunda quan les aconseguim. El realisme burgès de moltes pel·lícules i novel·les aborda només aquest jo reduït del consumisme, que ens dona una versió petita i trista de nosaltres mateixos. I també crec que Silicon Valley ens està robant els uns als altres, les connexions humanes, que són la riquesa de les nostres vides, i després intenta vendre'ns substituts que no són connexions reals, que estan mediades per la tecnologia. Hem de reconèixer amb quina profunditat volem i necessitem trobar alegria en aquestes connexions.

QUATRE LLIBRES PER CONÈIXER SOLNIT

Encara que prèviament havia publicat una desena de títols, Rebecca Solnit es va guanyar el reconeixement global amb aquest recull d’assajos que va popularitzar el neologisme mansplaining. Els textos del volum il·lustren amb claredat i contundència les moltes cares de la dominació masculina.

L’èxit d’Els homes m’expliquen coses va motivar la recuperació d’un dels millors llibres de l’autora, on enfila històries fascinants sobre l’art de perdre’s i retrobar-se –físicament i mentalment– a partir de singulars experiències amb tortugues, monjos, deserts, músics de l’escena punk i exploradors.

En aquest llibre de memòries publicat en plena pandèmia, Rebecca Solnit mira cap a la seva joventut i explica com haver estat dona va significar -i encara significa- “enfrontar-se a la pròpia aniquilació d’una multitud de maneres, a fugir d’ella mateixa o a conèixer-la, o totes tres coses alhora”.

L’emergència climàtica, el feminisme, la democràcia, l’esperança i l’exercici del poder i el seu abús són alguns dels desllorigadors de l’últim recull d’assajos de l’autora. L’anàlisi en profunditat del present i la voluntat de trobar la força en els reptes que millorin el futur són dos dels motors del llibre.