BarcelonaEncara no ha fet els 30, però Lola Olufemi (Londres, 1996) fa anys que és tot un referent sobre feminisme, racisme, gènere i anticapitalisme. Els seus dos llibres han arribat en català gràcies a l'editorial Raig Verd i a la traductora Josefina Caball. El primer, Feminisme interromput (2023), vol ser una advertència del perill que el feminisme es converteixi en mercaderia i reclama que és "una arma per lluitar contra la injustícia". El segon, Experiments per imaginar altrament (2025), esmicola la forma tradicional de l'assaig per tornar el significat a paraules com futur i revolució i per reivindicar "poder ser i viure diferent".

La teva definició de feminisme ha portat maldecaps.

— Massa sovint s'ha associat el feminisme a les dones i a la lluita pel seu alliberament. Penso que, més aviat, hauria de ser un marc analític des d'on mirar d'entendre els efectes del capitalisme, la raça i el gènere. L'objectiu del projecte polític del feminisme és l'alliberament de tots nosaltres.

A Feminisme interromput expliques que vas entrar en contacte amb el feminisme quan eres adolescent. Com va anar?

— Hi vaig arribar a través de teòriques feministes negres com ara Claudia Jones i Gail Lewis. També a través de col·lectius com la Brixton Black Women's Group i l'Organisation of Women of African and Asian Descent, totes dues molt actives a la dècada dels 70 i dels 80. Els col·lectius són tant o més importants que les figures individuals, a l'hora d'estudiar el feminisme: molts dels noms de les seves integrants s'han oblidat. Passa el mateix amb les veus que es van aixecar contra l'esclavitud, les que van participar en vagues generals o en lluites sindicals. Ningú les recorda, però el seu paper ha estat crucial.

Com en tants altres camps, hi ha un cànon feminista contra el qual t'has enfrontat.

— Hi ha moltes veus que han estat excloses de narratives més tradicionals del feminisme que ens han arribat, sobretot, a través de l'acadèmia.

En algunes ocasions has rebutjat participar en festivals i conferències pel seu posicionament contra les persones trans, oi?

— El feminisme TERF ha estat un dels meus cavalls de batalla.

Al llibre menciones unes paraules de Claudia Jones que fan referència a la triple opressió que viuen les dones negres en qüestió de raça, gènere i classe. Havent crescut al Londres de principis del segle XXI, ¿com l'has patit, aquesta triple opressió?

— La triple opressió no té tant a veure, en el meu cas, amb haver nascut com a dona negra, com amb el camí que he pres per entendre el món des de la meva condició de dona i negra. Està travessada pel fet de viure en una societat capitalista, imperialista i que exclou els migrants.

La teva proposta és no conformar-se amb el que tenim i protestar fins a l'extrem que calgui. Cal emmarcar aquestes paraules en un context polític i social en què l'extrema dreta va guanyant espais any rere any.

— Quan vaig escriure Feminisme interromput en anglès tenia 23 anys. La meva intenció era escriure una guia per introduir conceptes de política i feminisme radicals als joves. Sis anys després i veient com ha evolucionat la política, em pregunto quin paper ha tingut el feminisme en relació amb l'auge de l'extrema dreta. Els feixistes no poden suportar que la família i el gènere evolucionin. Hem vist retrocessos en un camp i l'altre. Hi ha certa reivindicació del retorn de la dona a la llar, per exemple. I en qüestions d'expandir la idea de feminitat i la condició queer també s'ha anat enrere: la transfòbia ha crescut. Al Regne Unit es pretén regular la reproducció cap a la visió més tradicional. Per tenir un fill cal un home i una dona, el binarisme no es pot trencar, i tampoc els vincles directes de sang.

Als teus dos assajos defenses la idea de família com una elecció, i no com a imposició biològica. Per què?

— La família nuclear contribueix a reproduir l'explotació. A dins de la família, les dones es troben en un rol de subordinació, i això fa possible que aquest mateix rol es doni en un marc laboral. La família és incapaç de satisfer les cures plenament. Hi ha també la qüestió de la jerarquia entre pares i fills: la família impedeix que aquestes relacions es desenvolupin de forma saludable. I una altra d'important, la violència sexual: si ets una dona, és molt més fàcil patir abusos per part d'un familiar que d'un desconegut.

Parles de la família com una institució repressora.

— Si no segueixes les normes que la família t'imposa, et converteixes en un proscrit. Quan parlem d'abolir la família ens referim a acabar amb les relacions desiguals que s'hi donen. Volem abolir la família perquè l'amor sigui millor. És molt difícil desenvolupar l'amor, l'empatia i la cura dels altres plenament a dins de la família tal com la concebem tradicionalment.

Com definiries l'amor?

— L'amor és estimar i cuidar algú, però també lluitar per la seva autonomia en un món ofegat pel capital. Una manera més radical d'afrontar les cures és anar més enllà de les relacions interpersonals i pensar en les estructures que les determinen. Garantir un lloc on viure i garantir l'accés a la sanitat i a l'educació també té a veure amb l'amor, perquè ens allunya de patir injustícies de tota mena.