El Somni Americà toca a la seva fi. És com si sentíssim que Trump ens diu: "Europeans, go home". Tot l’atractiu cinematogràfic, tota l’èpica de la conquesta de l’oest, de les ciutats dels gratacels i les cases amb piscina, el rock'n'roll i el fordisme, dels immigrants que es llauren un futur, el self-made man i l’Estàtua de la Llibertat, el melting pot... Què en queda de tot això? La terra d’oportunitats s’està convertint, a marxes accelerades, en l’altra cara de la moneda: racisme, odi a la diferència, deportacions, fronteres tancades, expulsió i barreres a l’entrada de talent, aïllacionisme, por, crisi, polarització. Del somni al malson. Trump està fent realitat la distopia, està destruint el que quedava del miratge.

Els EUA no eren ni han estat mai una nació de flors i violes, la pulsió individualista i wasp (white anglo-saxon protestan) ha estat l’altra cara de la moneda del liberalisme. Però, així i tot, durant tres segles ha florit una societat que, malgrat les contradiccions internes tantes vegades exposades, ha estat extremadament dinàmica, oberta i rica, ha sabut anar conjurant els perills de fractura (racisme, maccarthisme) i decadència. Uns perills sobre els quals una nord-americana d’adopció, de les que havien fugit de l’antisemitisme europeu, Hannah Arendt, mai va deixar d’advertir. És inevitable pensar en ella quan avui veiem trontollar als EUA, un dels bressols de la democràcia, els check and balances (controls i contrapesos) constitucionals, quan hi veiem la distorsió sistemàtica de la informació i quan assistim a la fusió obscena de poder econòmic i polític.

Amb aquesta paorosa perspectiva al cap, molt oportunament l’editor valencià Gustau Muñoz (Afers) ha recuperat i ha traduït ell mateix l’assaig d’Elisabeth Young-Bruehl L’actualitat de Hannah Arendt. Els orígens del totalitarisme i el segle XXI, escrit el 2006. Young-Bruehl (1946-2011) va ser deixebla i biògrafa d’Arendt (1906-1975). Mig segle després de la mort de l’autora d’Els orígens del totalitarisme, sempre citada pel concepte de la "banalitat del mal", veiem com als EUA, gran vencedor de la Segona Guerra Mundial, i a Israel, país creat com a desgreuge a l’escabrós rol dels jueus com a grans víctimes, les advertències d’Arendt es fan realitat. Tant a Washington com a Tel-Aviv el poder està en mans d’un ultranacionalisme supremacista que està devaluant fins a extrems grotescos i dramàtics el valor de la democràcia i que, en el cas de Netanyahu, ha adoptat la via totalitària de l’extermini, la guetització i la massacre dels palestins, tan ben descrits per Arendt.

Però tot i que recorda les pors d’Arendt sobre els perills del nacionalisme jueu, la mirada de Young-Bruehl sobre l’autora se centra en els Estats Units d’Amèrica, des d’on la pensadora alemanya es fixava en la latència d’odis endèmics, de vells conceptes arrelats en els nostres cervells. Per exemple, en la idea del jo romàntic, basat en un sentimentalisme narcisista, hi veia una metamorfosi de postguerra que duia implícit un perill polític: "una alienació respecte del món" i una rebel·lió contra la "condició humana". Què és Trump, si no? L’afirmació profètica d’Arendt era, com escriu Young-Bruehl, que "els elements del totalitarisme han continuat amb nosaltres, fins i tot en les democràcies més segures i consolidades, però ja no prenen les formes que varen prendre a mitjan segle XX".

La destrucció del debat i l’espai públic, que ara es fa per la via algorítmica de les xarxes socials, o la utilització del sistema educatiu per a l’adoctrinament ideològic, que Trump està imposant tant a l’escola com a les universitats d’elit, són dos mètodes clàssics totalitaris, igual com ho és soscavar les llibertats civils, si cal traient l’exèrcit al carrer. El resultat és l’extensió tant de la por com de l’infantilisme reactiu. O, dit en altres paraules, la promoció de persones sense mirada autònoma o crítica. La negació de l’individu i de la pluralitat. La deshumanització.