UN TAST DE CATALÀ
Llegim 01/12/2018

“Li agrada l’handbol però té el hàndicap que és primet”

2 min

Davant la frase del títol ens podem preguntar per quina curiosa raó escrivim, d’una banda, “l’handbol” i, de l’altra, “el hàndicap”. Per quin motiu s’apliquen criteris diferents a dos manlleus que tenen tant en comú? Diguem, d’entrada, que hàndicap és una forma que no entra al DIEC2 fins a l’abril del 2017, arran de l’aplicació de la nova ortografia (OIEC). Fins llavors els diccionaris entraven handicap i, tractant-se d’una grafia possible en català, semblava que calia també catalanitzar la pronúncia d’aquest mot: pronunciar-lo agut i amb la hac muda (en anglès és esdrúixol i la h és aspirada). Igual com es feia en el cas d’ handbol.

El cert és que, així com l’handbol fonèticament catalanitzat -amb l’ajut dels mitjans- prosperava, l’handicap seguia sent inusual enfront de la seva pronúncia a l’anglesa. I responent a aquest ampli ús l’OIEC va decidir posar-hi l’accent i propugnar la hac inicial aspirada (amb la consegüent no apostrofació).

Adonem-nos, però, que en les llengües en què no existeix el so aspirat [h], com el francès o l’italià, els anglicismes tipus handicap es pronuncien amb hac muda. Adaptar fonèticament a una llengua vol dir, entre altres coses, renunciar als sons inexistents en aquella llengua. ¿Existeix el so [h] en català? Segons l’OIEC (pàg. 85) existeix: “En altres manlleus, però, si no estan prou aclimatats al sistema fonètic català, la grafia h serveix per a representar el so [h], que és la pronúncia més habitual en casos com ara [...] hàmster, hàndicap, hòlding [...]”.

Bé, doncs això és fals. Els catalans, en general, no sabem pronunciar el so aproximant glotal sord [h]. Sí que sabem pronunciar, per pura pressió del castellà (i alguns avis encara no), el so fricatiu velar sord [x], el de la jota de carajillo o almeja. I és el so [x], i no pas el so [h], el que ens permet no emmudir hàndicap com fan els francesos o els italians. No emmudir-lo copiant, clarament, la pronúncia castellana. I la prova és que com que en castellà no existeix handbol, l’ handbol mut i agut no ha costat tant d’aclimatar.

stats