No sé si sabeu qui és. La gent del sector del llibre l’anomenava, molt afectuosament, el lector de Catalunya perquè el Guillem llegia compulsivament, compartia les seves impressions a Twitter i te’l trobaves molt sovint en presentacions i actes literaris diversos. És infermer, tot i que ja no practica l'ofici: des de fa alguns mesos, i després d’haver donat un cop de mà esporàdicament a la llibreria Macondo, el Guillem ha complert un dels seus somnis i el trobareu fent de llibreter a l’Ona de Pau Claris.

Dijous estava feliç. Era el seu primer Premi Llibreter, que es feia també per primera vegada a la sala Paral·lel 62. Us parlo d’ell perquè tinc la sensació que la seva il·lusió és molt representativa de l’atmosfera que es va respirar durant l’acte. La cerimònia serveix per donar els premis als guanyadors de les cinc categories convocades, però a mi sempre em sembla que és, sobretot, una celebració de l’ofici de llibreter. És emocionant, per exemple, el moment en què s’homenatja els llibreters que porten 35 anys en l’ofici, que enguany eren el Sergio Bassa, de la Llibreria Bassa de Móra d’Ebre, i la Rosana Lluch, de Llorens Llibres de Vilanova i la Geltrú, que justament es jubilarà a finals de mes. També el president del Gremi de Llibreters, l’Èric del Arco, va fer un discurs on va parlar de l’orgull de ser llibreter, gràcies al qual s’han superat algunes situacions difícils, com els problemes de distribució que van causar tants maldecaps i que, feliçment, ja han quedat resolts.

Amb ganes de fer una cerimònia diferent, va començar amb música de La La Land i l’aparició a l’escenari de Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria. No el van fer ballar (tot i que sospito que se n’hauria sortit), sinó que hi era en qualitat de pregoner. Es va preguntar, a l’inici, si l’havien convocat perquè l’estimat Marc Giró i la Juana Dolores no estaven disponibles, però he de dir que (aquesta vegada) no els vam trobar a faltar. Agustí va explicar algunes històries curioses, com que a les Ordenances de la Confraria de Sant Jeroni dels Llibreters del 1553 es determinava que les dones no podien dur una llibreria, o que a les llibreries del segle XIX, que eren entre una impremta, una editorial i pròpiament una llibreria, els dependents portaven gorra. Per a ell era important no quedar-se en l’anècdota i, per això, la manca de comprensió lectora i la introducció de la tecnologia van ser centrals en el seu discurs. S’ha de revertir una situació complicada, deia, però va afegir una consideració important: “No ha de ser una feina afligida, una feina turmentada, al contrari: si ens ho prenem així, no ens en sortirem. La lectura serà apassionant o no serà”.

Els premiats, és clar, estaven tots contents i emocionats. L’aplaudiment va ser especialment fort quan van pujar a l’escenari la Cristina Garcia Molina, autora del magnífic Els irredempts, i la seva editora de LaBreu, Ester Andorrà. L’escriptora va saludar els companys de nominació, Josep Ortiz i Eduard Márquez, i va dirigir unes paraules especialment emotives a aquest darrer, que hi era: “Crec que va ser precisament llegint-te a tu que vaig entendre que la literatura és sagrada. Gràcies”.

Un XXIV Premi Llibreter rodó que, per a mi, presentadora de l’acte, va acabar quan la Clara em va treure el micròfon. Ella havia tingut la mateixa impressió que jo: “Ha estat un acte molt bonic, oi?”