BarcelonaAvui el més rebel és quedar-se fora d'època. Ho fa Seth amb la seva pinta retro. El dibuixant ha escollit una inadaptació estètica. Un altre canadenc, l'antropòleg Serge Bouchard, va fonamentar la seva radicalitat intel·lectual també en la no pertinença. “Soc un avi de l'època dels mamuts llanuts, pertanyo a una raça pesada i lenta, extingida des de fa molt”, diu al seu llibre La época de los mamuts lanudos (Pepitas, 2021).

Tot el que troba Bouchard als mamuts hi és als inuits de Seth en la seva novel·la gràfica George Sprott, 1894-1975 (Salamandra, 2022). De la colla d'amics de Toronto de la qual forma part Seth, tots, llevat d'ell, han volgut deixar palesa la fidelitat al vell mamut del dibuix underground. Tenen un traç llanut. Són Chester Brown, Joe Matt i Julie Doucet. Per a Seth, però, l'underground és una estructura profunda abans que una estètica. Ja que l'estètica, el dibuix, és ell, igual que Lluís XVI era l'estat. Seth és un dibuixant absolut. Ell és producte del seu dibuix. Tot i que ha dedicat aquesta obra a Chester Brown (“el millor dibuixant, el millor amic”), empra al llarg del llibre el vinyetatge atapeït i fosc de Joe Matt, l'altre amic. Als còmics autobiogràfics de Joe Matt, Peepshow (Fulgencio Pimentel, 2015), i de Chester Brown, El hombrecito (La Cúpula, 2013), es pot presenciar la divertida relació d'amistat entre tots tres.

A George Sprott hi ha tres nivells d'esquimalitat (inuit és un terme massa respectuós per al que succeeix en aquesta història). El còmic relata la biografia fictícia de George Sprott, un presentador de televisió que, durant molts anys, va tenir un programa sobre els seus viatges de joventut a l'Àrtic, on va contactar amb la població autòctona. Amb el temps, el presentador es va anar quedant obsolet, encara que el programa mai no es deixaria d'emetre fins al dia de la seva mort. En tota l'obra de Seth, el temps és un mamut gelat.

En aquest relat veiem com arriba al pol el jove aventurer George Sprott, a la manera del Flaherty que va fer Nanook of the North. Quan s'està emetent el programa, però, ja és una altra època, i la sensibilitat del moment és la que copsem si llegim bestsellers divulgatius dels anys 50 i 60, com ara l'exitosa i recomanable novel·la de Hans Ruesch, que avui encara es reedita, El país de las sombras largas (Flor del Viento, 2011). I en un tercer nivell, ens trobem amb la manera de Seth d'explicar tot això, una barreja d'emoció estètica i pulcritud, com també es veu a la pel·lícula Atanarjuat. The fast runner (Zacharias Kunuk, 2002), a propòsit de la qual Don DeLillo té un text igualment pulcre i hipnòtic, inclòs en el seu opuscle assagístic Contrapunto (Seix Barral, 2005). D'aquesta forma, George Sprott, 1894-1975, pertany a totes les èpoques del món.