La frase la diu a TV3 un gran referent a Catalunya en política educativa. Diguem, d’entrada, que no és normativa, que no és correcta, i, tot seguit, que la norma no ho posa gens fàcil per dir-ho correctament. Els adjectius expressen qualitats i, de vegades –sobretot en l’àmbit més teòric i filosòfic--, necessitem convertir en noms aquestes qualitats. Perquè no sempre el nom de què deriva l’adjectiu –quan existeix– expressa la qualitat en abstracte com el nom que es crea posant-hi un article al davant. En aquest cas, per exemple, dient "...entre la societat i l’educació" no diem ben bé el mateix. Molts parlants deien, i encara diuen, "...entre lo social i lo educatiu". Però la norma hi veu "influència forana" i ho expulsa dels registres formals. Entre altres motius, i és un argument de pes, perquè si fos genuí s’apostrofaria: diríem, i no diem, "...i l’educatiu", com en francès poden dir "...et l’éducatif".

Ara bé, per què no és bo amb allò? Doncs perquè allò és un díctic: assenyala (amb el dit) algú o alguna cosa del temps o l’espai dels que estan parlant. Un díctic com ell, aquí o demà, mots que només cobren sentit dins una situació comunicativa. La frase del títol és tan anormal i estranya com dir "...entre aquello social y aquello educativo" o "...between that social and that educative". Igual que si dic "Dona’m allò blanc" assenyalo una cosa concreta, si dic "Allò blanc simbolitza la puresa" he de seguir assenyalant una cosa i no puc estar parlant del concepte abstracte de blancor.

Com caldria dir-ho? Caldria dir: "La interacció entre el que és social i el que és educatiu". De fet, té les mateixes síl·labes, però sembla més llarg i complex. Tot ens empeny, doncs, a voler disposar d’un mot que equivalgui en tots els contextos al lo de la llengua veïna (i dels nostres registres informals) però amb el prestigi de la correcció. Si el català s’ensenyés bé a les escoles, no caldria ser doctor universitari per adonar-se que aquí aquest allò encara és més inadequat que el lo.