BarcelonaSi sou usuari dels trens de Rodalies de la Renfe, potser haureu experimentat una incomoditat d’ordre gramatical, a més de les que són habituals, de tota mena. S’experimenta en totes les estacions on els vagons queden una mica separats de l’andana. Un, que sempre porta un llapis a la butxaca quan viatja en tren, va apuntar els missatges que se senten en les ocasions que he dit. Es tracta d’un mateix missatge en tres llengües: català, castellà i anglès, en aquest ordre.

En català diuen: “Si us plau, vigileu amb la distància entre el cotxe i l’andana”. Molt correcte, amable i tot, i amb el verb en segona persona del plural, que és com cal adreçar-se a la ciutadania. En castellà, la cosa arriba gairebé a la facècia i la riallada. Diuen, sense “favor” que hi valgui: “Al subir y bajar del tren, tenga cuidado para no introducir el pie entre el andén y el tren”. Hi ha un reble al final de la frase (andén-tren), però això es pot excusar. El que resulta inexcusable són altres coses, vàries. El missatge s’adreça a algú que ha de baixar del tren, perquè els que hi volen pujar a l’estació “propera” —també diuen això, en català, quan “pròxima” és més que fabrià— no senten aquest missatge, ni es transmet a les andanes. Llavors, per què diu “al subir y bajar del tren”? Fixeu-vos en la conjunció copulativa, no disjuntiva: ¿és possible pujar i baixar d’un tren al mateix temps? És impossible: o puges, o baixes. Però hi ha més coses: “tenga cuidado para no introduir el pie...” El verb introduir és intencional, és a dir, demana la voluntat del subjecte: “Introdueixo (fico) el mocador acabat de planxar a la capsa de cretona”, per exemple. ¿És que algú tindrà la intenció de ficar un peu en aquell buit que hi ha entre el cotxe i l’andana? ¿I per què diu “el pie”, si en tenim dos, habitualment? Déu sap com s’hauria de resoldre, però és evident que allò que se sent és per trencar-se de riure. Potser n’hi hauria prou amb dir: “Cuidado con la distancia entre el tren y el andén”, o bé: “Ojo! No sea torpe y vaya a metérsele un pie entre el tren y el andén”. A més, tener cuidado no regeix la preposició para, sinó de. Suspens absolut en gramàtica.

En anglès, llengua sempre tan exacta i sumària, diuen: “Be careful when you get out or in the train, and mind the gap”. Gap: magnífica paraula, que no tenim ni en català ni en castellà. Però també fallen quan avisen simultàniament els que baixaran del tren i els no presents que potser hi pujaran, que no ho senten. A un li venen ganes d’anar a peu a tot arreu, i no ficar-ne cap a la galleda.