26/11/2021

“Aturem els peus a les guerres sense caserna”

2 min

En una frase normal, si canviem una de les paraules que la formen per un sinònim, el sentit general se sol mantenir. Això no passa amb les frases fetes, que són expressions lexicalitzades, és a dir, que no són la simple suma dels mots que les formen sinó que tenen un sentit específic lligat a aquells mots específics i no a d'altres, per sinònims que siguin. Si jo dic, per exemple, “Li haurem de parar els peus”, el fet que aturar sigui un sinònim perfecte de parar no em permet dir, amb el mateix sentit i quedant-me tan ample: “Li haurem d’aturar els peus”. Algun lector dirà que això no ho diu ningú. Va errat: hi recorren articulistes i polítics de renom, com es pot veure a Google.

Per això és tan important que les frases fetes siguin als diccionaris: és la manera de fixar-les. Un cas semblant, però no idèntic, és l’ús de “sense caserna” quan es pretén dir “sense quarter”. Part del problema, bona part, són els traductors automàtics d’alguns mitjans que canvien cuartel per caserna al marge del context on aparegui. D’aquí provenen les “guerres, repressions, atacs o lluites sense caserna” que infesten últimament l’univers mediàtic. Però també en té part de culpa el DIEC2, que recull donar quarter però no guerra sense quarter, com sí que fa el GDLC. De fet, una guerra sense caserna seria aquella en què no tens un edifici per allotjar la tropa i no pas una guerra en què el vencedor no vol cap tracte amb el vençut. Però aquí, més que frases fetes, el que tenim és una accepció de quarter que no té caserna i que només recull l’imprescindible Diccionari descriptiu (DDLC): “Tracte compassiu que els vencedors donen als vençuts en una guerra”. Si recollim aquesta accepció, donar quarter o sense quarter deixen de ser, pròpiament, frases fetes.

Sovint la frase feta inexistent i aberrant la provoca la dèria de voler-ho fer “més català”: a algú li sembla que aturar i caserna són més catalans que parar i quarter i tira pel dret deixant de banda la intuïció i el bon sentit lingüístic.

stats