Entre el canvis rellevants introduïts al DIEC2 aquest maig hi ha l’admissió d’aprofitar quan vol dir usar útilment com a verb intransitiu. Fins ara podíem aprofitar X per fer Y: “Vam aprofitar la tarda per fer endreça”. Ara ja no ens cal X i podem, directament, aprofitar per fer Y: “Com que plou, aprofitarem per anar al cine”. La GIEC (p. 835) ja abonava aquest ús, en què l’OD (l’avinentesa, l’ocasió) se sobreentén. De fet, però, si dic “A la mitja part aprofitaré per anar al lavabo”, no és tant que sobreentengui avinentesa com que he anteposat l’OD en forma de circumstancial. En casos així, “Aprofitaré la mitja part per anar al lavabo” em continua semblant una frase preferible.

També hi ha un canvi a atendre que no resol el que denunciava el tast “¿Atenent a la petició o atenent la petició?” (10/11/18). Allà jo hi deia que la forma amb a la veia com a sinònima de tenint en compte, i la forma sense a com a sinònima de prestant atenció, satisfent, servint, distinció que no es corresponia amb el que deia el DIEC2. I que de resultes del que deia el DIEC2, el Termcat definia els planetes “atenent la seva proximitat al Sol”. Per a mi un cas clar de tenint en compte i, per tant, d’atenent a.

Doncs bé, ara l’atendre del DIEC2 incorpora, entre d’altres, aquests dos exemples: “Atenent a l’activitat que desenvolupen, les empreses es classifiquen en diferents grups” i “Atenent l’elevat nombre de propostes presentades, decidírem posposar la reunió”. El primer, el que porta a, exemplifica l’accepció “fer atenció, estar atent”. El segon, el sense a, l’accepció “tenir en compte”.

Al meu parer, tots dos són casos clars de tenint en compte. No té sentit que estiguin en accepcions diferents, i en tots dos crec que cal la a. Per què? Perquè necessitem reservar l’atendre transitiu (sense a) per als sentits clarament transitius, com el de la frase (habitual en una botiga) “¿Encara no t’han atès?” S’ha fet el pas d’incloure en l’entrada atendre un atenent a, però la incongruència s’hi manté i en un cert sentit s’intensifica.