UN TAST DE CATALÀ

¿Atenent la petició o atenent a la petició?

El títol en forma de pregunta d’aquest tast ens obliga a plantejar-nos si les dues opcions són possibles i, si és així, en què es diferencien. I el primer que farem és llegir al DIEC2 l’entrada atendre. Ens centrarem en dues accepcions: la intransitiva “prestar atenció a alguna cosa” i la transitiva “tenir en compte alguna cosa”. Fent-ne cas, “atenent la petició” seria sinònim de “tenint en compte la petició”; i “atenent a la petició”, de “prestant atenció a la petició”.

Ara bé, no és el mateix tenir en compte una petició que satisfer-la -sobretot per al que la fa-. Podem tenir-la en compte i no satisfer-la. Només el segon sentit és clarament una acció. El primer és, més aviat, un estat mental. I la transitivitat va més lligada a les accions que als estats. “Atenent la petició”, per a mi, equival a “satisfent la petició”. Seria l’ atendre de “No podem atendre les seves peticions”, que no vol pas dir que no hi puguem prestar atenció -llavors escriuríem “atendre a”-, ni que no les puguem tenir en compte, sinó que no les podem satisfer.

Al meu parer -i contra el que diu el DIEC2-, l’ atendre que vol dir només tenir en compte (sense satisfer) és intransitiu. I la millor prova és que el mateix DIEC2 en fa un reiterat ús intransitiu. De fet, no hi trobem un sol “atenent el/la...” i, en canvi, hi trobem molts “atenent al/ a la...” equivalents a “tenint en compte el/la...” Exemples: triar vol dir “separar una cosa atenent a la seva qualitat”; en la timocràcia els drets dels ciutadans “són establerts atenent a les seves rendes”, etc.

Però la mala redacció de l’entrada atendre del DIEC2 indueix els usuaris amb més zel normatiu a optar per uns “atenent el/la...” estranys i inadequats. En trobo exemples als diccionaris del Termcat, on la Terra és el tercer planeta del sistema solar“atenent la seva proximitat al Sol”. I n’hi ha més en els llibres d’estil de diversos mitjans.

Aclarida la subtil diferència entre atenent i atenent a, en un altre tast miraré de distingir aquestes dues formes d’ atenir-se a.