BarcelonaUn home amb gavardina i barret es passeja d'incògnit pels passadissos d'Alibri fins que, a l'hora de pagar la novel·la que vol regalar a l'amiga que l'acompanya, ja no pot camuflar la seva identitat: es tracta d'Arturo Pérez-Reverte, que no s'ha volgut perdre el centenari d'una de les llibreries més antigues i estimades de Barcelona. L'autor d'El club Dumas ha acabat signant a l'equip d'Alibri un exemplar de l'última entrega del capità Alatriste la mateixa setmana que han bufat cent espelmes, cim d'una llarga i accidentada trajectòria que va començar a finals de novembre del 1925, quan Anton Schaedel, llibreter alemany format a l'Institut Herder de Friburg, es va decidir a obrir una llibreria a l'Eixample barceloní, la Herder –Alibri des de finals dels 90–, que tothom coneixia amb el sobrenom de "la llibreria alemanya". L'establiment, situat en un primer pis del número 22 del carrer Balmes, estava dedicat sobretot a la importació i venda de llibres en castellà i en llatí editats per l'editorial Herder, fundada el 1798 a Friburg.

"En un segle de vida, Alibri ha sobreviscut a col·lectivitzacions, una bomba, expropiacions, transformacions urbanes i altres crisis, però seguim aquí", explica Tomàs Casals, director general de la llibreria des que, a finals del 2022, l'empresa que lidera, Bookish, arribés a un acord amb els propietaris per traspassar el negoci. Setmanes enrere, la direcció havia comunicat a la plantilla el tancament. "Un dels actius d'Alibri és la seva història –continua Casals–. Durant dècades, al barri Gòtic i l'Eixample hi havia hagut llibreries emblemàtiques com la Catalònia, la Canuda, la Cinc d'Oros i la Francesa. L'única que encara existeix és Alibri. El pas del temps l'ha acabat convertint en la gran llibreria clàssica de Barcelona".

L'accidentat camí fins al present

L'antiga Herder del primer pis de Balmes no va trigar a traslladar-se als baixos. El 1931, quan Barcelona va celebrar per primer cop el Dia del Llibre el 23 d'abril, els llibreters de l'establiment s'hi van bolcar amb entusiasme. "Sabien que formaven part d'una Barcelona que llegia, que debatia, que somiava", es pot llegir a l'exposició que Alibri dedica al seu primer centenari a l'interior de l'establiment. Si la llibreria ha tingut set vides, com els gats, la segona va començar quan, el 1936, al principi de la Guerra Civil, va ser "col·lectivitzada per la FAI i rebatejada amb el nom de La Internacional, moment en què part del seu fons més valuós va ser destruït", continua Casals. La Herder va néixer per tercer cop quan, el 17 de març del 1938, una bomba va caure a pocs metres del local, a la cantonada de Balmes amb Gran Via, i tot i que en va destrossar els aparadors, no va destruir-la.

L'actual Alibri hauria pogut passar a la història al final de la Guerra Civil, quan des de Friburg, Herder va decidir tancar la sucursal barcelonina perquè les pèrdues eren insostenibles. Mesos després, part de l'equip fundador va recomprar el negoci i el va reobrir. Quedava inaugurada la quarta vida de la llibreria, que el 1941 va ser reconeguda oficialment com a llibreria universitària –la va beneficiar estar just al costat de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona–, i cinc anys després es va traslladar a la ubicació actual, el número 26 de Balmes. El 1971, quan Antonio Valtl –vinculat amb l'establiment des de feia gairebé quatre dècades– va comprar la part de Leo Fetscher i en va esdevenir l'únic propietari, va nomenar com a director Hermann Nahm, que va modernitzar l'establiment. "Va ser a partir de llavors que la llibreria es va especialitzar en tres temes que encara ara són fonamentals: la psicologia, els idiomes i les humanitats –recorda Tomàs Casals–. Ens agrada combinar aquestes especialitzacions amb la vocació generalista actual d'Alibri".

Si la cinquena vida de la llibreria va coincidir amb el trànsit cap a la democràcia, l'auge cultural de la dècada dels 80 i l'energia derivada dels Jocs Olímpics del 1992, la sisena va quedar inaugurada el 1999, amb el canvi de nom. Alibri vol ser una síntesi de l'esperit de la casa, neologisme creat a partir de la fusió d'alumni i libri. La tardor del 2022, la llibreria va comunicar el seu tancament degut a "les dificultats econòmiques" perquè el projecte subsistís. Bookish, dedicada fins llavors a la subscripció literària, va comprar-la per assegurar-ne la continuïtat. "Fins llavors ens havíem comunicat amb els lectors des de la distància, però a partir de l'arribada a Alibri vam voler acostar-nos-hi –comenta Casals–. Que Barcelona compti amb una llibreria com la nostra, amb més de 1.400 metres quadrats i un fons que s'acosta als 100.000 títols, és un privilegi, igual que per a Londres ho pot ser Hatchards [oberta el 1797] i per a París ho és la Shakespeare & Company [1919]".

A Alibri hi treballen actualment 15 persones, "un equip molt experimentat que treballa protegint l'essència de la llibreria i alhora fent avançar les coses", afirma Casals. Des de l'adquisició d'Alibri, Bookish també ha comprat, el 2024, la Caselles de Lleida (fundada el 1914) i la madrilenya Lé (2009). "En un món en què cada vegada més els centres de les ciutats es fan homogenis, les llibreries amb història aporten autenticitat i un vincle important amb els ciutadans", assegura l'actual director general d'Alibri.