BarcelonaNi tan sols els avis que hi havia a l'entrada del poble d'Astèrix a Còrsega gosaven referir-se als joves amb la rancúnia que ara es manifesta. Però el d'aquest àlbum, que va sortir l'any 1973, era un altre jovent, venia d'apropiar-se per sempre del mes de maig, de convertir-lo en sinònim de joventut, de primavera de la gent i dels pobles i de les botigues de roba. Fins llavors, vist en roig, el maig havia estat el mes de la classe obrera amb el seu 1 al davant com un ariet, i celestialment era el mes de Maria, la qual, també pels dies d'Astèrix a Còrsega, seria reemplaçada per la icona de Maria Schneider.

Des de sempre, els actors, les actrius, són un grapat d'usurpadors. La seva tasca consisteix a confiscar biografies, caràcters. No sé si cada època dona el seu jovent o cada generació de joves ens proveeix d'una època. El cas és que les comparacions entre joves, entre èpoques, són sempre tendencioses. Vull dir que han estat tendència des del minut u. Avui sabem que sota les llambordes no és la sorra el que hi ha, sinó una vacuna. Sense el poder de la imaginació, els científics no farien ni la meitat del que han fet. L'altra meitat es fa amb calés. Heus aquí la part política.

El que vam veure dissabte passat a la nit als carrers era una multitud sense calés i sense política. No és que aquesta gent, principalment jove, no tingui política, és que aquesta política els la neguen, igual que els neguen els diners i també la possibilitat de participar decisivament en la realitat. No tenir política és com portar tres mesos sense govern després d'unes eleccions convocades per incapacitat prèvia i manifesta de formar govern. Un bucle és una forma d'egolatria. Evidentment, dissabte la gent estava de celebració per la fi de l'estat d'alarma, una altra qüestió política. Per als romans d'Astèrix el que no era política era circ (cosa que es veu a l'àlbum Els llorers del Cèsar). Però avui política i circ fins i tot són sinònims. Potser això explica que un dels millors oradors de l'actual Parlament, el popular Alejandro Fernández, vingui de la Tarraconense. (El cognom Fernández ens ha donat recentment molt bons diputats, tant bíblics, David, com macedònics, l'esmentat Alejandro). Quan no hi ha res a esperar, dansem amb els lleons.