Està assassinant la democràcia Trump? Estem assistint a un crim en temps real? D'aquí a unes dècades ens caldrà un Carles Porta historiador per dilucidar la trama fosca? Encara som a temps d’evitar la tràgica mort? Posem llum a la foscor. I quina millor llum que la que van projectar Voltaire, Rousseau, Diderot, Montesquieu i companyia fa tres-cents anys, durant el Segle de les Llums, quan ens van ensenyar el goig de raonar, pensar i sentir en llibertat, quan ens van insuflar confiança en el progrés i la ciència.

Ens hi endinsem de la mà de l'escriptor Martí Domínguez, que ha compilat una antologia de saviesa d’aquells il·lustrats, La llum de les llums (Angle Editorial). Llegiu, sisplau, el conjunt de reveladores cites que m’he permès de triar pensant en el que està fent i dient l’actual inquilí de la Casa Blanca, probablement el president nord-americà menys il·lustrat –tant per coneixements com per esperit– des de la independència dels EUA.

"La felicitat d’Amèrica està íntimament unida a la felicitat de la humanitat; es transformarà en el respectable i segur asil de la virtut, de l’honestedat, de la tolerància, de la igualtat, de la tranquil·la llibertat", va escriure el marquès de La Fayette el 1837, un militar nascut el 1757 que va participar tant en la Revolució Francesa com en la nord-americana.

"Un no se sent mentider quan està avesat a ser-ho", va dir el dramaturg Pierre de Marivaux (1732).

"En general, és fàcil concloure que els homes més disposats a ser malvats són normalment els més inclinats a concebre la idea d’una divinitat terrible, i que, alhora, s’han imaginat en aquest ídol espantós gairebé les mateixes inclinacions a les riqueses, als regals, a la sang, a la carnisseria i a les víctimes que es troben entre els homes", deia el 1754 Étienne-Gabriel Morelly, un utòpic que proposava abolir la propietat. ¿Com s’imagina Trump el Déu que creu que li va salvar la vida en l’atemptat de la campanya electoral? [Així va descriure ell mateix el que va passar: “Regalimava sang pertot arreu i, així i tot, en certa manera em sentia molt segur, perquè tenia Déu amb mi. Jo no hauria de ser aquí, avui, si soc en aquest escenari és gràcies a la gràcia de Déu totpoderós. Molta gent diu que va ser un moment providencial”.]

"Sobre el sisè sentit, aquell que permet diferenciar allò vertader d’allò fals, allò bo d’allò dolent, allò bell d’allò lleig, tot sembla conspirar contra ell". Madeleine de Puisieux (1720-1798), escriptora i feminista amiga de Diderot.

"Sovint posem al capdavant del govern persones que nosaltres com a particulars mai no hauríem deixat que portaren els nostres negocis". Ho va escriure el 1760 Marie-Geneviève-Charlotte Thriroux d’Arconville, novel·lista, traductora i química coneguda pel seu estudi de la putrefacció de la matèria vegetal i animal. Ara la putrefacció que ens ocupa és una altra: la de la democràcia.

"La història és una llarga i monòtona compilació de les desgràcies de l’home, i massa sovint el panegíric de delinqüents públics, perquè es pot en general denominar així els herois", segons Honoré Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau.

"Els amics de la veritat són els que la busquen i no els que presumeixen d’haver-la trobat", segons el matemàtic, filòsof i polític Nicolas de Condorcet, 1791. També ell va escriure que "qualsevol societat que no siga il·luminada pels filòsofs és enganyada pels xarlatans" (1794).

"La discòrdia és el mal més gran de la humanitat, i la tolerància n’és l’únic remei", va escriure el 1764 el combatiu Voltaire, el filòsof il·lustrat per antonomàsia, segons el qual la tolerància "és una prerrogativa de la humanitat": "Tots estem plens de debilitats i errors; perdonem-nos mútuament les nostres estupideses, és la primera llei de la natura".

I per acabar aquest petit tast: "L’opinió és la reina del món, perquè la ximpleria és la reina dels ximples", segons una de les màximes del lúcid i escèptic moralista Nicolas Chamfort (1975).