UN TAST DE CATALÀ

“Una altra davallada del Reial Madrid”

Amb la frase del títol, sentida al TN migdia de dijous, vull avui plantejar quins han de ser els límits a l’hora de crear llenguatge. I dic crear perquè davallada no té ni ha tingut mai el sentit que se li pretén donar en aquest titular. El titular esperable era “Una altra derrota del Reial Madrid”, però, probablement, el redactor devia considerar que no tenia prou força, que era tou. Per què no va recórrer a desfeta, la paraula que dona èmfasi a derrota? Segurament, perquè, en la seva obsessió per no repetir, cert periodisme esportiu ha convertit desfeta en sinònim de derrota, fins al punt de dir-ne desfeta d’una derrota per la mínima.

És impossible crear llenguatge -fer-lo més dúctil i expressiu- sense conèixer a fons el sentit de les paraules. Qui capta el rellevant matís que separa desfeta de derrota sap que, quan les fa sinònimes, quan les alterna, està empobrint la llengua. Per enriquir-la cal fer-les servir en el seu sentit més propi. Escriure bé no exigeix no repetir, exigeix fer un ús pertinent i afinat de les paraules.

Per no repetir, primer destruïm un matís -destruïm sentit- i després, de retruc, hem d’omplir el forat fent un ús completament espuri i desorientador d’una altra paraula. Una davallada és: 1) l’acció de davallar (d’anar de dalt a baix); 2) el camí o lloc per on es davalla, i 3) també, en sentit figurat, un sinònim de de cadència. Podem parlar de “la davallada del Madrid” si ens referim a la seva decadència, però mai si ens referim a una derrota o desfeta puntual de l’equip blanc.

En altres casos, la recerca de sinònims porta a usos només parcialment impropis. En una crònica esportiva podem parlar de partit, enfrontament o matx (igual que parlem d’ avantmatx ), però no és tan clar que en puguem dir duel si no hi volem afegir un grau de tensió o d’èpica. No empobrim el llenguatge recorrent a duel quan el matís que aporta al concepte està justificat. L’empobrim quan convertim duel en un sinònim pla i neutre de partit, quan fem gris el que té color.