MINÚCIES

Wagner, antisemita

Wagner, antisemita / WIKIMEDIA COMMONS Zoom

L’editorial Debate acaba de publicar el llibre de Simon Schama La historia de los judíos, 1492-1900, la segona part d’una gran història del poble jueu. N’hi ha moltes, d’aquestes històries, però fins ara cap no havia incidit d’una manera tan clara en els aspectes culturals del poble jueu i tot el que s’hi relaciona. Per exemple, el cas de Richard Wagner (1813-1883), que va ser un dels antisemites que més van inspirar els orígens, l’ascensió i el manteniment del III Reich, qüestió a la qual el llibre esmentat dedica un munt de pàgines. Hi ha amants de la música -una música, certament, d’una categoria extraordinària, que el poeta Auden preuava per sobre de totes les que s’havien compost- que no volen ni sentir a parlar d’aquest aspecte de la vida del músic. N’hi ha fins i tot de negacionistes, sempre amb l’excusa que una cosa és la música que va escriure i una altra alguna opinió que se li va escapar, o que va ser inventada, diuen.

D’invenció res de res. Wagner va escriure un llibret anomenat El judaisme a la música en què, a partir del sol fet que eren jueus, va rebentar tota l’obra de Mendelssohn i de Meyerbeer, i de passada tota la raça jueva. Hi ha frases que són inequívoques: “Sempre ens sentirem repel·lits instintivament per qualsevol contacte real i operatiu amb els jueus”. Li semblava que els compositors jueus només estaven capacitats per a peces menors i “populars”, i que solament pretenien guanyar diners amb les seves composicions, sense que fossin capaços de crear mai “una obra mestra”. (Les seves ho són, això a banda.)

Tota la seva descendència fins fa poc temps, i en especial tota la ideologia emanada de l’anomenat Cercle de Bayreuth -el teatre que Wagner es va fer construir per a la seva glòria eterna, i encara temple per als neonazis alemanys, a més de bons melòmans innocents-, van acabar de reforçar aquesta dimensió de la persona del músic alemany: Hitler estava la mar de content que Alemanya hagués donat exactament la música que ell necessitava per exaltar els valors racials, i d’altres, de la seva empresa política, en la qual també van col·laborar les idees del tot racistes de Gobineau i de Chamberlain, que es va casar amb l’Eva, una filla de Wagner. Quant a Còsima, la filla de Liszt casada amb Wagner, Hitler en va escriure: “El seu mèrit ha estat haver creat un vincle entre Bayreuth i el nacionalsocialisme”. Per això podem respectar els amants de la seva música, però també que els israelites, encara avui, no vulguin sentir ni un sol compàs de Wagner als seus teatres, malgrat els esforços que ha fet un músic tan notable com Daniel Barenboim, jueu.