MINÚCIES

Tros de quòniam

Tros de quòniam / SANTI IGLESIAS Zoom

L’epítet adreçat al president Sánchez pel president de Catalunya, “tros de quòniam”, no hauria de ferir la sensibilitat del mandatari espanyol, perquè quòniam, en llatí sense accent però pronunciat així, només vol dir perquè, en resposta a alguna interrogació.

En llatí es pregunta, com en català, de més d’una manera - cur, quid, quare, quapropter -, i la conjunció que es fa servir per iniciar la resposta també pot ser diversa: quod, quia, nam, namque, enim... i quoniam. Com totes les conjuncions, és una paraula que no posseeix cap sentit per ella mateixa, no és cap lexema.

Però l’ús que s’ha fet de l’expressió tros de quòniam, en català, està lligada als seus possibles orígens. Hi ha etimòlegs que diuen que es va generar als segles XV-XVIII durant les disputes, possiblement d’ordre teològic -que són les més enrevessades-, quan algú, estudiant o clergue -llavors sabien llatí-, havent estat preguntat pel perquè d’una proposició, afirmació o qüestió revessa, no era capaç d’articular res més que l’inici de la resposta, balbucejant: “Quoniam... quoniam... quoniam... ”, és a dir, “perquè... perquè... perquè...” Com que l’interrogat no deia res més, es va generar (és un supòsit) l’expressió tros de quòniam, tros de perquè.

L’habilitat del nostre president resideix en el fet que va venir-li al cap una expressió que, en realitat, no té traducció. En llatí no s’ha dit mai “ Tu es fragmentum quoniam ”, “Ets un tros de perquè”, tota vegada que això no té cap sentit. L’ha adquirit, mig en català mig en llatí, només gràcies a la vivesa de la llengua oral.

El president Sánchez pot haver-se quedat tan fresc si ha copsat l’absurd gramatical d’una frase així: no vol dir res. Ara bé: si ha consultat els sociolingüistes, que són els que saben què volen dir les expressions un cop han estat encunyades en el temps, haurà entès que ser “un tros de quòniam” més aviat vol dir ser una mica toix, obtús, curt de gambals, betzol, babau, talòs, albat, liró, beoci o beneitó. En suma, com sembla que l’han traduït força genuïnament els savis de la Moncloa, “ pedazo de alcornoque ”, expressió, ara a la inversa, que en català també existeix, amb idèntic sentit: “ets un suro”, o “cap de suro”.

El que segur que no li va passar pel cap al president Torra va ser dir-li a l’altre: “ Quoniam tu solus sanctus, tu solus Dominus, tu solus Altissimus, Petre ”: “Perquè només tu, Pedro, ets sant, Senyor i Altíssim”.