L’ESCUMA DE LES LLETRES

Sobre els audiollibres

Joana Serret és la directora de la biblioteca comarcal Sebastià Juan Arbó, d’Amposta. És una dona inquieta, gran professional i conscient del que significa avui en dia el concepte biblioteca, en el seu sentit ampli (gairebé servei social complementari!). Cal llegir en detall, doncs, el que ha publicat en un post de Facebook sobre els audiollibres. Ens diu: “Els audiollibres representen una altra manera d’accedir a la literatura, idònia per a estudiants, per a gent gran, malalta, cega, amb problemes de mobilitat o de visió. Són molt útils per a persones que viatgen, que condueixen cada dia molts quilòmetres per anar i venir de la feina, que fan esport, que treballen manualment. O, simplement, quan algú de nosaltres vol relaxar-se estirat al sofà amb els ulls tancats, tot deixant-se bressolar per l’encís de les paraules perfectament pronunciades. La lectura per l’oïda esdevé una alternativa d’oci (i de cultura) més”. Cal fixar-s’hi bé perquè introdueix un parell o tres de conceptes que, si bé no són nous, sí que cal repetir. En primer lloc, fugim de demonitzar aquesta manera d’accedir a la literatura.

LLEGIR NO ÉS ESCOLTAR

És obvi que les novel·les s’escriuen per ser llegides, no recitades. Però fixem-nos en la subtilesa d’una altra de les consideracions de Joana Serret: “tot deixant-se bressolar per l’encís de les paraules perfectament pronunciades.” Què vol dir? Que posats a no llegir, la versió en àudio ha de ser respectuosa amb el producte original, sense talls ni adaptacions, sense voler-ho convertir en espectacle. I, no cal dir-ho, ha de ser una producció d’alta qualitat.

¿A favor dels audiollibres? Com a novel·lista responc que sí, si no hi ha més remei. I si es fa amb respecte. Això què vol dir? És molt simple: algú que llegeix la novel·la bé i en veu alta. Res més. La promoció actual de l’audiollibre és interessant perquè demostra que la indústria editorial (i en aquest cas, també fora de l’àmbit editorial) no deixa de buscar altres camins. A altres països europeus com ara França, la implantació de l’audiollibre és antiga i fructífera, i incideix poc en la venda general de llibres (esclar, estem parlant d’un país on es llegeixen i, sobretot, es compren molts llibres). A favor dels audiollibres, doncs, sempre que es faci amb respecte.