MINÚCIES

Sentinel del Nord

Sentinel del Nord / EFE Zoom

John Allen Chau, aquest bon cristià que es va convertir en fricandó per haver posat els peus a l’illa de Sentinel del Nord, va cometre una gran ingenuïtat entrant en un territori tan perillós, però no va fer res que no formi part dels annals de l’expansió de la religió cristiana. (No ha quedat clar si era catòlic o protestant; però si portava una Bíblia el dia que va fer el primer intent, la cosa més probable és que fos protestant: els catòlics no solen llegir l’Antic Testament, entre altres raons perquè el llibre va estar prohibit durant segles en terres del cristianisme.)

Havent llegit els Fets dels Apòstols i tota la resta de cartes i documents sobre l’inici de l’evangelització a l’Imperi Romà, resulta del tot lògic que Chau, seguint la doctrina apresa, volgués fer un bé a aquells indígenes que no han arribat ni tan sols al neolític -deuen ser la mar de feliços-, duent-los el missatge amorós de Jesucrist. No devia haver llegit res d’antropologia o d’història de les religions i, doncs, no sabia que tots els pobles tenen -especialment els anomenats primitius - una religió, és a dir, unes creences i uns rituals sòlidament establerts. Si hagués estat una mica culte, hauria sabut que tothom pot canviar de religió el dia que li sembli bé -fer-se jueu ja és més difícil-, però això demana molta paciència i, si és possible, una bona armadura per si de cas.

Així van fer-ho els evangelitzadors espanyols a les Amèriques. Això a Sam devia encantar-li: desembarca un estol d’espanyols en terres carregades de civilització i amb religions molt espesses, i el primer que se’ls acut, a part de robar-los uns metalls preciosos que ells només feien servir per adornar-se o per cuinar, és destruir les seves religions i formes de vida, sempre amb aquella idea, que encara va presidir les invasions de Mussolini a l’Àfrica, que els portaven una civilització molt superior a la que tenien: falòrnies.

Més encara: de fet, l’evangelització dels territoris romans es va fer sota el signe de l’imperialisme i el colonialisme, val a dir la mateixa estratègia que havia fet servir Roma per dominar quasi tot el continent. Si a aquest “imperialisme cristià” hi afegiu l’imperialisme nord-americà (el noi era d’allà), llavors s’acaba d’entendre que Chau suposés, com els cristians de Constantí, que in hoc signo vinces, o sia, que amb una Bíblia o una creu a la mà no havia de témer res. Insensat, inculte, imperialista. Per cert: ¿en quina llengua es pensava que s’haurien entès?