OBRO FIL

Rejovenim la ‘MOLC’!

La Casa dels Clàssics és una iniciativa del grup editorial SOM creada per revitalitzar el fons de la Bernat Metge, que el grup va adquirir fa uns quants anys, i té més objectius i ambicions. Entre altres projectes, ha engegat la publicació d’una col·lecció de grans clàssics universals: va començar amb la Ilíada traduïda per Pau Sabaté (i pròleg d’Enric Casasses) i ara li ha tocat el torn al Robinson Crusoe en traducció d’Esther Tallada i pròleg d’Albert Sánchez Piñol. Seguirà Crim i càstig i ja veurem quins títols més. Són llibres ben fets i impecablement editats. Futur patrimoni editorial.

¿No seria fantàstic que algú n’agafés exemple i li tragués la pols a la mítica però també insuficient i passada de moda col·lecció MOLC? La feina del professor Molas i els seus deixebles segur que va ser ingent, però han passat 40 anys i aquells llibrets grocs encolats que es trenquen en petits quadernets i que tenen una maquetació plistocènica no donen per a més. Encara que més tard s’afegissin vint-i-cinc títols més als cent inicials, només cal fixar-se en el darrer de tots, Deu narradors actuals, per constatar que d’actuals en tenen ben poc: només n’hi ha dos de vius! No es tractaria de tornar a posar els mateixos llibres en circulació, caldria revisar a fons la selecció de textos per afegir-hi o suprimir-ne els que calguin: sorprenentment (és ironia) caldria afegir-hi escriptores, escassíssimes a la llista original.

Però, com que no són temps de grans cànons imposats per una o dues persones, la gràcia seria que ho treballés un equip ampli d’especialistes -si poguessin ser una mica joves!- per aportar noves lectures, i diverses. El talent hi és, només que segurament no a la Universitat, que ha aconseguit centrifugar-lo (gairebé) tot. Caldria fer-ne edicions rigoroses, però també manejables i, sobretot, trobables en llibreries i més tard a les biblioteques. Que no calgui furgar per llibreries de segona mà per poder llegir la poesia d’Ausiàs March, per exemple.

I no carreguem aquesta responsabilitat als editors independents: això és feina d’algun gran grup, m’és igual quin, però d’algun. Ara que ve l’estiu, algun director editorial podria pensar-hi amb calma mentre remulla els peus al nostre Mediterrani desconfinat.