En un marc sociolingüístic com el del català, no és estrany que les paraules més formalment allunyades del castellà s’acabin utilitzant més enllà del seu sentit propi en un intent de reforçar la identitat de la llengua. Fa uns dies denunciàvem excessos amb el verb esdevenir, avui em vull centrar en alguns usos figurats d’ entomar que considero abusius.

Què vol dir entomar? Mirant el DIEC2 ens trobem amb la sorpresa que ens remet a tomar: “Atrapar al vol, abans que caigui a terra, una cosa que ens llancen o que cau”. Coromines sosté que prové, per dissimilació, d’empomar, que és el que dirien la majoria dels parlants valencians. Al Baix Camp en diuen xomar. I en el sentit més literal és un clar sinònim de copsar.

Però els problemes els plantegen els sentits figurats, perquè així com copsar ha passat a significar “captar o entendre amb la ment”, entomar s’ha especialitzat en sentits més negatius. Diem que entomem la pluja o qualsevol fenomen meteorològic advers, com el fred o la calor. Sense moure’ns de l’adversitat, també podem entomar comentaris, informacions o accions que resultin ofensius o reprensius. Podem entomar, per exemple, unes dures crítiques, i el fet que les entomem denota -com passa amb la pluja- una falta de reacció, un cert estoïcisme, que el fa sinònim d’ encaixar i aguantar. Per aquest camí podríem fins i tot arribar a entomar una malaltia.

No és tan clar, però, que puguem ento mar un repte, perquè el repte és més un estímul que una adversitat i exigeix, precisament, capacitat de reacció i, per tant, verbs actius com ara proposar-se, plantejar-se, plantar cara i, sobretot, afrontar. I, per raons semblants, diria que és un despropòsit que entomem un camí. Un camí el podem agafar, el podem prendre i el podem enfilar.

Si ho centrem en el Procés, podem dir que estem entomant la repressió de l’Estat però no podem dir, com va afirmar abans de l’1-O una diputada de la CUP, que “hem d’entomar el camí cap a la independència”.