OBRO FIL
TINA VALLÈS

No han obert les biblioteques

No els hauria d’haver dit a les filles que ja han obert les biblioteques. Per a elles no han obert. A primers de juny em vaig embalar dient-los-ho i vam seure a consultar el catàleg en línia per triar quins llibres s’endurien. Va ser un desastre.

Les biblioteques només havien “obert”: no totes, amb cita prèvia -el demanar hora de tota la vida- i enviant abans la llista de llibres que et volies endur. Res de vagarejar entre prestatges i deixar-te sorprendre per un títol inesperat. Si tens deu anys o menys, la cerca per autor o títol no t’ajuda i o vas a parar a autors i col·leccions que ja coneixes o et bloqueges i no et convenç res. Els nens necessiten tocar els llibres per decidir-se: els obren, els fullegen, en llegeixen la contra, potser la primera pàgina, en miren les il·lustracions, i llavors pensen si se’ls enduen o no. Els nens? Els grans també.

Si ets gran et pots espavilar amb el catàleg en línia, segurament abans ja anaves a la biblioteca amb alguns llibres apuntats en un paper, i després en queien un parell més que ensopegaves per casualitat a la taula de novetats o al carret de devolucions. Ara només t’enduràs els que des de casa havies decidit que t’enduries, no hi ha marge per a la improvisació, i t’hi conformes com t’has anat conformant una mica amb tots els canvis dels últims tres mesos, però enyores, per exemple, aquella sorpresa de veure que la biblioteca del barri ha comprat una novel·la que fa temps que volies llegir. Però, i si ets molt gran? O i si no tens eines per accedir al catàleg? Com t’ho fas? La biblioteca tampoc ha obert per a tu.

Ara que ja han desprecintat els parcs infantils i que la fase 3 ha passat com una exhalació, potser començarem a recuperar de debò l’ús de la biblioteca, potser encara no com l’espai acollidor que era abans de la pandèmia, però tindrem paciència i no collarem els que es trenquen les banyes perquè hi puguem tornar. Ara bé, tinguem present que un cop més els nens hi han sortit perdent amb la “nova normalitat”, que quan et basten els dits de les dues mans per dir la teva edat no hi entens de cites prèvies, la vida no la planifiques i des que et lleves fins que te’n vas a dormir estàs obert a les sorpreses, i les sorpreses no demanen hora.

No els hauria d’haver dit a les filles que ja han obert les biblioteques. Per a elles no han obert. Les han tornades a oblidar, i també als més grans. Però confio que els que hi treballen sabran posar-hi remei de seguida que puguin... o els deixin.