ELS LLIBRES I LES COSES

No als diners, sí a les lletres

No als diners, Sí a les lletres / GETTY Zoom

Leon Battista Alberti (Gènova, 1404 - Roma, 1472) és un prototip d’humanista del Renaixement. Conegut sobretot com a arquitecte, també va ser matemàtic, lingüista, escriptor... Entre els seus títols hi ha Els avantatges i els desavantatges de les lletres, ara en català per primer cop a Adesiara en traducció d’Alejandro Coroleu. “El plaer dels homes de lletres [per cert, la seva misogínia és notable] és de tal mena que, encara amb més motiu, el pots anomenar dolor més que no pas plaer: estar sempre assegut, llegir contínuament, meditar sovint, estar en perpètua solitud, privar-se permanentment de la festa i la diversió”. I més endavant: “No dorm, no menja, no descansa, no experimenta cap plaer amb plenitud. [...] Mai o gairebé mai no gaudeix del repòs del cos o de l’ànima”. O, encara, “la salut dels amants de les lletres és feble; la seva vida, fràgil, i la seva edat, molt breu”.

Sap de què parla. I ho vol deixar clar. Com també vol remarcar el divorci entre la passió per les lletres i el diner. “Allò que s’obté amb les bones lletres -la modèstia, la magnanimitat, la virtut i la saviesa- impedeix que l’ànima lliure, dedicada amb esperança i afany a coses importants, es deixi enredar pels guanys i per les qüestions trivials”. O sigui, que no toca gaire moneda. Els estudiosos “obtenen uns beneficis mínims i, en canvi, durant tota la seva vida dilapiden els diners [diu que es gasten molt en llibres], així que és lògic que siguin pobres”. No descarta que algun es pugui fer ric sense trair els seus principis i costums, però és l’excepció. “No hi ha cap art o disciplina amb què sigui més difícil enriquir-se que amb les lletres”. És més: “Convé considerar com a molt estúpid aquell que s’ha dedicat a l’estudi de les lletres amb l’esperança d’enriquir-se”.

Tot això ho escriu fa més de 500 anys, abans de la impremta. I bé: sumat i restat, tampoc és que hagin canviat tant les coses, oi? Sí, esclar, existeixen els bestsellers i hi ha catedràtics a les universitats, però la gran majoria de poetes, historiadors, filòlegs, filòsofs i altres espècimens de lletraferits hi deixen la salut a canvi de res, de quasi res materialment parlant. Amb el temps, alguns aconsegueixen honors i prestigi, sobretot un cop morts. I n’hi ha que cauen en la temptació dels càrrecs: “Les obligacions públiques tenen els següents desavantatges: distreuen l’ànim dels estudis, l’empenyen vers l’angoixa i l’enveja, l’exposen a les enemistats i els perills, causen preocupacions, fatigues i dificultats molt amargues”, ens adverteix Alberti.

I ja està. Per la resta, essencialment, les lletres i l’estudi es mantenen com un esforç solitari i precari. Per això l’eco del consell d’aquest savi renaixentista segueix ressonant avui amb tota la seva veritat: “Treu-te del cap, per tant, la cobdícia, despulla la teva ànima de l’esperança de grandesa, defuig les obres esclaves de les riqueses, de la fama fugaç i de l’elogi corrupte”. “Nosaltres només aspirem a la saviesa”.