MINÚCIES

‘Mens sana’

Gent fent esport a l'Avinguda del Tibidabo a la franja del vespre per poder sortir / MARC ROVIRA Zoom

Dos o tres mesos amb la ciutadania tancada a casa donen per a molt des del punt de vista de la propaganda i la didàctica de qualsevol cosa. Com que la gent acaba fent sempre allò que es converteix en tòpic i en opinió comuna, no costa res induir-la a una activitat o una altra. Hauria estat l’avinentesa perfecta per moure el públic a determinades activitats a què no estan avesats. En comptes d’això, i deixant a banda les bones recomanacions per no encomanar-se ni contagiar als altres l’actual malaltia universal, els mitjans de comunicació ens han mogut a fer una activitat que, per ella mateixa, la gent hauria practicat igualment, perquè té un gran prestigi, i molt consolidat: l’esport -paraula anglesa; en català correcte, deport.

TV3 parla de “gent activa” i de “gent responsable” tot al·ludint a aquesta pràctica, com si no pogués haver-hi cap altra activitat al món i cap altra responsabilitat que bellugar el cos o exercitar-lo. Més encara, aquests dies es veu un espot publicitari, a totes hores, que acaba d’animar el personal del país a aquesta mena de divertissement (Pascal): “Apunta’t a l’esport”.

Tota aquesta propaganda podria haver anat per un altre costat, agafar un altre biaix: el cultural i espiritual, en comptes del que es limita a la nostra matèria corporal. Per exemple: “Apunta’t a la lectura”. ¿Per ventura no és llegir una activitat? ¿No és cert, tal com llegim als clàssics llatins, començant per Ciceró ( Els deures, Fundació Bernat Metge), que llegir és una pràctica que, entre altres virtuts, fa que un ciutadà actuï amb més gran sentit de la responsabilitat en el si del seu país, la ciutat o la vila? Sens dubte. Ara que ja es pot entrar en una llibreria -a Catalunya en queden poques, ¿ quid fecisti nobis, Joaquim Molas?-, ¿no es podria haver fet una propaganda iterativa sobre el poder espiritual, reconfortant, balsàmic i tot, de la lectura? ¿No hi ha a les llibreries la poesia de Carner -malaguanyat al país nostre per culpa dels patriotes més encegats i tota la colla de minyons i minyones de muntanya que s’han posat a escriure darrerament-, la prosa de Joaquim Ruyra, els documents notarials de Josep Pla, la prosa extraordinària de Josep Maria de Sagarra?

Ara que havia sorgit la possibilitat d’estimular la lectura, ve TV3 i surt -com si fos cap novetat o signifiqués cap profit per a l’harmonia del cos social- amb la cançó de sempre. I el cos serà cada dia més sa, però la ment més insana.