AIXÒ NO CAL DIR-HO
Barcelona

L'home que llegia Arsène Lupin

Rere totes les més nobles fites de la humanitat s'hi troba algú que ha llegit un llibre

'Lupin' s'ha estrenat a Netflix en forma de sèrie / NETFLIX Zoom

El millor de Lupin (la sèrie que aquests dies s'ha estrenat a Netflix) és que no va de les aventures d'Arsène Lupin, sinó d'algú que les ha llegit. Més que voler ser com el personatge, li passa que no pot ser una altra cosa a la vida. Però no es tracta d'això que es deixa anar tan freqüentment, i que la majoria de vegades està abocat a la banalitat, aquesta frase de set paraules (com una fórmula màgica) que diu: aquest llibre em va canviar la vida. Les novel·les de Maurice Leblanc no canvien la vida al protagonista de Lupin, un parisenc d'orígens senegalesos, sinó que la contenen sencera, són l'explicació de la seva condició i existència. El protagonista de Lupin no pot ser una altra cosa que Arsène Lupin.

Al Quixot li va passar el mateix, i quan ho va veure es va tornar boig. És molt fàcil acabar convertint-se en llibre, en lectura, en literatura. Llavors cal mantenir la calma i obrar en conseqüència. Rere totes les més nobles fites de la humanitat s'hi troba algú que ha llegit un llibre. De nano, jo també volia salvar-me a través dels llibres. L'altre costat del mirall de l'Alícia estava ple de lletres. Però hi vaig incórrer en una traïció de classe. Per a la gent treballadora, la cultura era la manera de prosperar a la vida, i jo vaig convertir els llibres en un búnquer.

La qüestió de classe és el tema de la sèrie Lupin. El protagonista és el fill d'un xofer (però no pas com al llibre de Jordi Amat). El seu pare viu al servei d'una elit corrupta, que recorda en la seva decadència l'aristocràcia francesa prèvia a la Revolució i que l'humilia fins a engegar-lo al suïcidi en presó. Al fill el mouen l'afany de venjança i de saber la veritat. Obté els seus aliats de la França exclosa. Hi ha una periodista caiguda en desgràcia, envellida i estigmatitzada pel poder i per la professió (aquí hi trobaríem algú semblant si retrocedim als temps de Banca Catalana). Aquesta dona biogràficament rebutjada encarna la desfeta dels ideals del 68, i els seus supervivents aniquilats definitivament fa sis anys a l'atemptat islamista de Charlie Hebdo. Lupin ens diu que mai no traïm ningú quan llegim, i que els ideals són un corrent subterrani, i que la noblesa del pensament no està en un país, sinó en la gent que hi arriba.