Sembla que els russos no batejaran l’aeroport de Kaliningrad amb el nom del seu fill més il·lustre, Immanuel Kant, al qual els habitants d’aquell lloc anomenen sovint Immanuel Ivànovitx Kant per fer honor a la llengua que ara s’hi parla.
En altres temps, en vida de Kant, a la dita Prússia Oriental s’hi parlava més l’alemany que el rus, però el fet que fos conquerida per les tropes soviètiques després de la Segona Guerra Mundial va fer que amb l’expulsió, forçada o no, dels alemanys i la “importació” forçada de ciutadans russos l’antiga Königsberg -que és com s’anomenava la ciutat, a l’alemanya, en vida de Kant- fos rebatejada amb el nom que ja hem dit: Kaliningrad, ciutat de Kalinin, un bolxevic sanguinari.
En principi, els habitants de la ciutat s’havien decantat pel filòsof, en reconeixement a una obra que va resultar, amb els anys, l’últim sistema filosòfic de gran coherència que va generar la filosofia alemanya. Després de Kant, Hegel va escriure una Fenomenologia que és com un conte de fades polititzades a la prussiana; i després Marx, seguint Hegel, va escriure un altre sistema molt coherent, econòmic, social i polític, reflectit al seu llibre príncep, El capital.
Però els russos, que han donat més sants, starets i revolucionaris que filòsofs, van rebutjar aquesta possibilitat i ara es decanten per batejar l’aeroport amb el nom d’Elizabeta Petrovna, tsarina, emperadriu i autòcrata de totes les Rússies que va viure entre 1709 i 1762, contemporània, doncs, del ciutadà Kant (1724-1804). Els russos consideren estranger Kant, quan de fet va ser fill d’aquesta ciutat i hi va viure tota la vida seguint uns costums rigorosament metòdics: els vilatans posaven el rellotge a l’hora quan ell passava perquè sempre passava pels mateixos llocs a la mateixa hora i al mateix minut.
És molt graciós el que va dir el vicealmirall Igor Mukhametxin als seus mariners perquè boicotegessin el nom de Kant suggerit per una comissió: “Va trair la seva pàtria [mentida], es va humiliar i es va arrossegar de genolls perquè li donessin una càtedra [com tothom, llavors i ara] i va escriure uns llibres incomprensibles [és quasi cert] que ningú de vosaltres no ha llegit ni llegirà mai”.
No passarà res perquè els navegants de la flota del Bàltic no llegeixin la Crítica de la raó pura. Però Kant continuarà sent el més gran filòsof de tot el continent i de les Rússies de l’època; i l’emperadriu Petrovna, que opta al nom de l’aeroport, no deixarà de ser la filla de Pere el Gran, el més germanòfil dels emperadors del país, i de Caterina I, francòfila com ella mateixa. Russos de debò, cap durant una colla de generacions dels Romànov.
