UN TAST DE CATALÀ

Ja tenim online el diccionari de Maria Teresa Espinal

Si en el meu últim tast lamentava que el Gran diccionari 62 de López del Castillo no s’actualitzi ni es digitalitzi, avui he de celebrar que des de fa poc el Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) de Maria Teresa Espinal (Barcelona, València 2004) hagi aparegut en una versió en línia oberta a tothom ( dsff.uab.cat ). De fet, ja existia en PDF des del 2006, però la versió en línia -desenvolupada per Pere Orga- permet una cerca més àgil i, a més, incorpora algunes revisions.

El DSFF és imprescindible per diverses raons. D’entrada, perquè és amb diferència l’esforç més complet, rigorós i actualitzat perquè l’usuari del català -l’aprenent i el creador- pugui arribar a la frase feta partint del concepte que hi ha al darrere. És a dir, hi pugui arribar si la desconeix.

Ho demostro amb un exemple. Si en un diccionari convencional vull trobar frases fetes que expressin el concepte boig, me’n vaig a l’entrada boig i no n’hi trobo cap. Si, per contra, ho busco al DSFF, només cal que posi boig a la cerca per concepte i ja en tinc 25. Algunes de tan sucoses com faltar-li un bull, estar tocat del bolet, tenir un perdigó a l’ala o no tocar ni quarts ni hores. Hi són al DIEC2? No sempre i, quan hi són, són en un lloc imprevisible. De les quatre que he dit, la primera és a faltar, la segona a llampat i tocat, la tercera a perdigó i la quarta no hi és. I per si recordeu vagament la frase feta, al DSFF també hi ha una cerca per frase feta.

Què és una frase feta? La idea és bastant imprecisa però ha de complir una d’aquestes dues condicions: a) no podem arribar al seu significat partint del sentit literal de les seves parts (és com una unitat lèxica); b) no podem jugar lliurement amb la seva sintaxi i morfologia mantenint-ne el sentit (està fossilitzada).

Conèixer i utilitzar frases fetes és tan essencial com conèixer paraules. Per això cal un diccionari que recullii ens permeti arribar a totes les frases fetes. Sobretot perquè -més enllà del sentit- expressen alguna cosa més profunda, més intraduïble, més a tocar de l’ànima de la llengua.