L’ESCUMA DE LES LLETRES

Hàbits de consum

La revista Compra Maestra, editada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), tracta un tema ben interessant en el número de desembre: el costum cada cop més elevat que cadascú es faci la pròpia programació audiovisual. Aquesta nova actitud es reflecteix en un canvi d’hàbits que afecta directament la manera de fer, diguem-ne, tradicional. Així, l’enquesta de l’OCU mostra que un 35% de persones van menys al cine o a concerts, un 71% menys compren pel·lícules, sèries o música en format dur (físic), i un 67% menys veuen la televisió tradicional.

I els llibres? I l’hàbit de lectura? Ni ho esmenten. És a dir, poc et pot fer canviar un hàbit nou un d’antic, si aquest no existeix. Això és el que se’n desprèn. A la pregunta “Què ha deixat de fer a causa dels nous hàbits de consum audiovisual?”, responen: “Vaig menys al cine”, “Vaig menys al teatre”, “Veig menys la tele tradicional” (per cert, també diuen: “Piratejo menys”). Ningú diu: “Llegeixo menys”. ¿Això vol dir que l’hàbit de llegir, fort com un roure, no se’n veu afectat? Tant de bo. Però molt ens temem, com dèiem, que no se’n veu afectat perquè no hi és. La xarxa és addictiva.

Històries mundials

No es pot tancar l’any sense recordar una de les novetats més importants de la indústria editorial de casa nostra d’enguany: La monumental Història Mundial de Catalunya, publicada per Edicions 62 aquest novembre, sota la direcció de Borja de Riquer. Consta de dotzenes d’articles signats per dotzenes d’historiadors i especialistes. És un altre format, amb intenció divulgativa, per explicar la història: cronològicament però a base de focalitzar les èpoques en centres d’interès. De manera que no s’explica tot, sinó parts, conceptes importants de l’esdevenir històric, aplicant-hi, a més, metodologia i concepció contemporànies. Per exemple, dels temps antics, se’ns en parla des del concepte de la multiculturalitat.

Es tracta d’evitar la manera tradicional de donar història, amb moltes dades i poca profunditat. El títol és pretensiós, però explicable coneixent la procedència francesa del model. Un gran projecte editorial bellament editat de gairebé 1.000 pàgines que, com altres vegades, només pot afrontar una editorial com Edicions 62 i del qual, més enllà de la confrontació comercial, hem d’estar orgullosos.