MINÚCIES
Llegim Opinió 13/01/2018

Excèntrics

i
Jordi Llovet
2 min

El nostre temps és procliu a generar persones excèntriques, de vegades genials -com Einstein, que tenia dos paraigües, un a casa i l’altre a l’oficina, però no n’agafava mai cap per evitar tenir-ne dos en un lloc, i cap a l’altre-, i de vegades no. És el cas del president dels Estats Units, que, per dissimular una enorme barroeria personal i política -també com a financer-, ha respost al llibre que s’acaba d’editar sobre la seva activitat a la Casa Blanca dient que, al capdavall, són coses d’un geni. (Només s’hi veu la genialitat, que no és seva sinó la d’un perruquer, en l’art de fer veure que té cabells pertot, quan té la clepsa llisa com un ou.)

Com a personatge excèntric, avui parlarem del Chevalier d’Éon, o Charles Geneviève de Beaumont d’Éon (1728-1810), que va servir Lluís XIV com a espia. Va ser destinat a Rússia i, tot aprofitant que un dels seus noms era femení -com passa amb els Josep Maria, i molts més-, hi va anar disfressat de dona, que llavors, a Rússia, no cridaven l’atenció de quasi ningú. Caterina la Gran se’n va fer molt amiga, i la va convidar a ser “lectora de la cort”. Al cap d’uns quants anys va tornar a París, i més tard el van enviar altra vegada a Sant Petersburg: llavors hi va anar com a home, fent creure que era el germà de l’altra, la “Geneviève”. Va continuar espiant tant com va voler. Després va ser capità de dragons durant la Guerra dels Set Anys, i després va passar a Londres com a ministre plenipotenciari. Un bon dia va caure en desgràcia davant LluísXIV, i es va haver d’exiliar a Anglaterra.

Però Lluís XV, successor de l’anterior, el va rehabilitar cometent una altra excentricitat: li va dir al cavaller d’Éon que, si volia tornar a la cort de Versalles, ho havia de fer com a dona, no com a home. El monarca devia estar molt ben assabentat de la capacitat d’aquest cavaller per transformar el seu gènere, i li va semblar que, com a dona, només participaria en converses tafaneres: un error, per cert, perquè les dones de les corts d’arreu solien estar més ben informades que els homes d’una gran quantitat de secrets curials, entre d’altres els afers de llit. I a París es va quedar la resta de la seva vida. Quan va morir, als 82 anys, algú va comprovar -més tafaneria- si aquella cosa rara i excèntrica era un home o una dona: es veu que tenia veu de contratenor i una pell fina. Van descobrir que era un home, i a moltes dones els va saber greu que una persona de l’altre gènere s’hagués ennovat de coses que, a la cort francesa i moltes altres, eren un afer de dones solament i, tot sovint, secrets d’estat. Descansi en pau.

stats