La setmana passada va tenir lloc la tercera edició del Fòrum Edita Barcelona, que ha reunit 300 professionals del sector editorial amb la idea de treballar la innovació aplicada al món del llibre. Va haver-hi un munt d’idees interessants. Per exemple, Markus Dohle, director general del grup editorial Penguin Random House, va posar sobre la taula la incidència i l’actualitat de factors que són ja un clàssic del sector: la pirateria, els nous formats i els índexs de lectura. Les estadístiques manen en tots els sectors, i la indústria del llibre no havia de ser diferent. Ara bé, que tot un director general d’un dels grups editorials més importants del món digués que “els llibres per a nens i joves estan tenint un creixement més veloç”, un cop més és embolicar la troca i barrejar pomes amb peres. En primer lloc, això ja ho sap tothom. I en segon lloc, el més interessant d’això és la causa, que no deixa de ser sempre la mateixa: l’acció determinant i decisiva del món escolar, que distorsiona la realitat. ¿Algú s’imagina que en el gremi dels cansaladers hi hagués una època que s’obligués el jovent a menjar botifarra? L’única cosa certa és que quan surten de l’escola deixen de llegir, almenys amb la intensitat anterior.

Llegir és de nenes?

I aquesta caiguda de la lectura és més dràstica entre els nois que no pas en les noies. És un peix que es mossega la cua alimentat pels interessos de les multinacionals del sector de l’electrònica. Els nois veuen que les noies llegeixen i, en un període de formació especial de la vida, atribueixen al fet de llegir l’etiqueta d’activitat femenina. Recuperar-los és molt difícil. Per altra banda, el director general de Penguin Random House afirmava que els nois vivien envoltats de pantalles, de món virtual, i estaven tornant a voler llegir llibres físics. Extraordinari. Que em digui on passa aquest fet gairebé sobrenatural, que corro a fer-me una selfie amb el primer adolescent que em trobi en aquest moment vital. La indústria editorial té reptes importants, importantíssims (plantejar la batalla a la competència del món virtual, l’electrònic i el de les xarxes és un dels primers). I els autors hem de fer-li costat tant com puguem. Nosaltres hi posem el material, les històries, la matèria primera. Els editors han de posar-hi imaginació, però han de tocar de peus a terra.