UN TAST DE CATALÀ

‘Cribratge’ i ‘cribrar’ o ‘cribatge’ i ‘cribar’

D’un temps ençà els mitjans fem servir habitualment el terme cribratge en el sentit de “Recerca sistemàtica que s’aplica a una població determinada per detectar-hi les persones afectades per una malaltia o una anomalia encara no manifestades clínicament”. No fem servir gaire, però és inevitable que acabem també necessitant-lo, el verb cribrar, que ja apareix al Cercaterm amb el sentit de sotmetre a un procés de cribratge. El castellà diu el mateix amb els termes cribado i cribar i el francès fa servir criblage, dépistage i cribler.

Tant el nostre cribrar com el cribar castellà i el cribler francès venen del verb de llatí clàssic cribrare, que ja en llatí vulgar va passar a criblare. Mentre que en castellà i en francès aquestes paraules s’han fet servir en el sentit més general i popular del nostre garbell i garbellar, que tenen un origen similar passat per l’àrab, en català les hem recuperat ara com a cultismes per al sentit mèdic. Potser per això en castellà i francès han esdevingut paraules pronunciables, fonèticament integrades a la llengua, mentre que en català s’han quedat en una mena d’embarbussament que costa molt de pronunciar.

Crec que ha arribat el moment, atès el seu ús creixent, d’integrar-les del tot al català des d’un punt de vista fonètic. En la pràctica, l’ús espontani ja ho fa, ja diu cribatge i cribar i no pas cribratge i cribrar. I l’ésAdir ens diu amb molt bon criteri: “Pronunciació: és habitual i admissible ometre la segona erra”.

Però potser caldria fer un pas més i facilitar la vida a l’usuari de la llengua (sobretot al de la llengua oral) i escriure cribatge i cribar abonant així la nostra forta tendència a fer fonològicament transparent l’ortografia (a diferència de llengües com l’anglès o el francès). Una transparència que indueix el parlant a intentar dir-ho tal com s’escriu perquè creu que és com s’ha de dir correctament. Una de les feines que tenim els mitjans amb la norma és pressionar-la, a través d’una transgressió informada, perquè sigui de més bon portar per a l’usuari de la llengua.