Si Abraham Lincoln, o algun altre dels prohoms que van construir els Estats Units i ofereixen els seus rostres al vent al Mount Rushmore, pogués veure el que està passant al seu país quedaria de pedra. El president més execrable dirigeix actualment l’orquestra des de la Casa Blanca. Mentrestant, a l’Europa atrafegada amb els assumptes europeus potser no som prou conscients de la catàstrofe a què ens aboca el fatxenda i tocat de l’ala de Donald Trump. Sí que n’és conscient, en canvi, la canadenca Naomi Klein (Mont-real, 1970), que fa anys que mira amb ulls crítics el que passa al món: denunciant el poder de les marques a No logo (2000), analitzant les polítiques de lliure mercat a La doctrina del shock (2007) o alertant sobre el canvi climàtic a Això ho canvia tot (2014). Com a bona periodista d’investigació, d’ençà que l’infame Trump va ser proclamat 45èpresident de la potència que porta les regnes del món, sembla que Klein (que va donar públicament suport a Bernie Sanders perquè parlava de la crisi del neoliberalisme) hagi estat apuntant el que fa i deixa de fer per poder-l’hi retreure algun dia. Ho fa quan encara no porta ni un any de mandat i gosa dir coses tan necessàries com ara que Donald Trump (un home forjat en la doctrina del xoc que ella ha estudiat) no és pas només un home sinó una marca. Amb ell queda clar que el món suposadament desenvolupat i suposadament democràtic ha abaixat el llistó dràsticament, i també que ens costarà recuperar-nos: “Trump i la seva trepa estan disposats a fer retrocedir el món en tots els fronts i tots alhora”.

Klein no necessita fer la caricatura del polític per deixar-lo ben retratat. Al masclista i reaccionari Trump els fets ja el vesteixen prou. Que els diners públics que són dels nord-americans estan passant directament a la cartera de les grans corporacions és una constatació i no una opinió. L’autora convida amb poder de persuasió a actuar i fer-ho “en fronts múltiples” per tal d’oposar resistència a una força tan destructora.

El títol del llibre, No n’hi ha prou amb dir no, és fruit d’una conversa que Naomi Klein va mantenir amb el líder grec Alexis Tsipras, en la qual aquest li va assegurar que dir no al capitalisme salvatge i a les polítiques que van contra la gent ja és suficient. Klein opina que no, que no n’hi ha prou amb dir no, que cal plantejar alternatives en clau positiva i, sobretot, que és moment de fer autocrítica i pensar que potser tampoc n’hi ha prou amb el que hem fet fins ara per oposar-nos a la desfeta. Un raonament que enllaça amb el llibre de Rebecca Solnit Esperança dins la foscor (Angle, 2017), on fa un repàs dels moviments activistes que ens han ajudat a avançar amb la intenció que serveixi per esperonar iniciatives noves i urgents.

Passar a l’ofensiva

Entre les moltes idees encertades que conté aquest llibre de Klein, en destacaré dues que hauríem de prendre’ns molt seriosament: l’aparició de lideratges masculins cada cop més forts -que són ben bé el contrari del que necessita el món- i l’inquietant creixement de les forces ultradretanes arreu. Tot el llibre és una invitació a anar més enllà de la resistència -del dir no - i passar a l’acció; deixar les batalles defensives per passar a l’ofensiva per tal de proposar un món alternatiu sense Trump i altres bèsties semblants.

“Trump és un mirall aixecat al davant no només dels Estats Units sinó del món sencer”, diu Klein. Una distopia que ningú com cal voldria si no fos perquè el beneficia econòmicament. Per posar un cas, Sheldon Adelson va posar cinc milions de dòlars perquè Trump fos escollit. ¿El recorden? És el magnat que hi havia rere el projecte Eurovegas. Klein ha escrit un assaig de lectura obligada per a aquells que encara veuen llum en la foscor.