CRÍTICA
JAUME CLARET

L’àngel (i el dimoni) de la història

'Sobre el concepte d’Història' de Walter Benjamin. Flâneur. Traducció de Marc Jiménez Buzzi i Arnau Pons. 200 pàg. / 20 €

L’àngel (i el dimoni) de la història / WIKIMEDIA COMMONS Zoom

El 1921 Walter Benjamin va adquirir l’ Angelus Novus de l’artista suís Paul Klee. Aquest dibuix va acompanyar-lo fins a la fi dels seus dies quan, fugint dels nazis, va llegar-lo, juntament amb una maleta plena dels seus papers, a l’escriptor Georges Bataille perquè l’ocultés a la Biblioteca Nacional de França. Per al filòsof berlinès, el quadre representava perfectament “l’àngel de la història”, una al·legoria pessimista del procés històric: “Allà on davant nostre apareix una cadena d’esdeveniments, ell hi veu una única catàstrofe que apila incessantment runes sobre runes i les hi llança davant dels peus [...]. El que nosaltres anomenem progrés és aquesta tempesta”.

L’àngel presideix el pòstum Sobre el concepte d’història. Aquesta obra és precisament el fruit d’una constant reflexió influenciada per l’extraordinari coneixement del llegat filosòfic i històric atresorat per Benjamin, però també per una contemporaneïtat testimoni dels errors posteriors als horrors de la Primera Guerra Mundial, del subsegüent ascens dels t otalitarismes i dels enfrontaments bèl·lics i genocides que van assolar Europa i el món. Tanmateix, ens equivocaríem si reduíssim aquesta obra a un text purament apocalíptic, teleològic o determinista.

En les breus tesis que el componen hi trobem clarividents aportacions per entendre el pes i el paper de la història: reflexions sobre el passat que no passa, advertències davant la tendència a confondre el progrés tècnic amb la perfecció civilitzadora, crítiques a una visió mecanicista dels processos històrics i qüestionaments sobre les suposades i necessàries bondats del futur. D’aquí ve la necessitat de disposar d’historiadors capaços d’alliberar-se de prejudicis i condicionants, conscients de les temptacions de caure en interpretacions maniqueistes o esbiaixades. “El do d’encendre en el passat la guspira de l’esperança resideix només en l’historiador que està impregnat de la idea que ni tan sols els morts no estaran segurs davant de l’enemic, si venç -hi llegim-. I aquest enemic no ha parat de vèncer”.

L’intel·lectual mallorquí Daniel Capó recull al seu blog personal les respostes que, des de fa anys, diferents interlocutors li han donat a la mateixa pregunta: ¿quin llibre (o llibres) que no has llegit t’ha influenciat més? Dins la diversitat d’opcions, segurament no desentonaria la presència de Sobre el concepte d’història, ja que, malgrat la profunda i continuada petja en les ciències socials en general i en la història en particular, pocs havien tingut accés a un text inacabat i de vida tan accidentada. Fins ara.

Com explica Marc Jiménez Buzzi al pròleg de la meravellosa edició (una més) de Flâneur, Walter Benjamin va treballar durant anys i fins a la seva mort a Portbou en una exegesi tan potent de la teoria del coneixement històric que ha estat capaç de sobreposar-se a la inexistència d’una versió canònica i definitiva del text, a la convivència de traduccions i interpretacions contraposades i al propi i intrínsec hermetisme d’una obra construïda a partir d’intuïcions i paradoxes tan complexes com il·luminadores. Frases com aquesta justifiquen sobradament la lectura: “No hi ha mai cap document de cultura que no sigui alhora un document de barbàrie”.

L’edició trilingüe presentada per l’editorial barcelonina, amb traducció de l’alemany del mateix Jiménez Buzzi i del francès d’Arnau Pons, cerca superar per acumulació totes aquestes limitacions facilitant al lector català l’accés a aquest significatiu i encara pertinent llibre del filòsof berlinès. Benjamin se’ns revela, per si fos necessari, com un dels pensadors més originals i influents del primer terç del segle XX. Malgrat les limitacions econòmiques i professionals patides al llarg de la seva vida, la seva fragmentària obra va sobreviure’l, difosa (tot i que no sempre de manera coherent i unitària) per col·legues com Theodor Adorno, Max Horkheimer i Hannah Arendt, entre d’altres. Benjamin, avui ja en català, és el fonament del millor pensament generat a Europa.